Corren i criden

Corren i criden
per la boca els mots,
surten com pàmpols
rogencs de tardor...

Surten a l'aire
fets vibracions,
busquen oïdes
cau d'escalfor
que acullin les veus
tenyides d'enyor.


Un dia seran lletra
de noves cançons
o versos els mots
a llibres voladors.

Corren i criden...

LA CAMPANA PETITA...

La campana petita,

el xing, xeng

parla amb típles gorgotetjos.

Emmarca sa melodia

en el compàs pesat

de less velles feixugues.

...............

Els menuts corren i criden

i l'avi, bastó en ma, pensa, 

assegut, mirant-los,

en quan era lliure de cames

com l'ocellada,,,

Ara, ja no crida, sols escolta

el brugit de les banderes que volen.

CAMPANES AL VOL

                                                                         

                 Campanes al vol

                 Silenci ,

                 El sanglot d'un plor.

                 memorial d'una vida mitificada

               

seguin Glòria

JA NO RESTEN MOTS...

Com una gran taca

es vessa el silenci

sobre el full en blanc

de la tarda.

A tu no et resten mots

jo no tinc paraules.

                      Dins l'aire suspeses

                      solitud i menyspreu

                      juguen a les cartes.

                      No és un joc renyit

                      totes dues guanyen.

Només parla el foc

que ho devora tot

amb llengua escarlata.

I el rellotge,

que tocant a morts,

fa set campanades

                              Glòria

Seguint l'enyor pels mots, de la Carme.

Recordes?

Enyoro aquell vol,
recordes?
aquell vol dels mots alats,
dels mots en llibertat
que ens regalàvem sempre.

 Ara són presoners
entre reixes de dubtes
i cadenats de prudència i mesura.

Enyoro aquella vibració
recordes?
dels mots sintonitzats
que sense saber com
fabricaven camins.

 Enyoro els mots de la il·lusió,
els recordes? ...

El sol i el cel
deixondeixen els mots amorosits
i en bufen la pols del temps.
Alliberats, eixorden amb crits
i posen noms al món
i el món, llavors, desperta
en l'horitzó dels horitzons
i en la teranyina de camins
busca la incertesa del futur.