dimarts, 9 d’octubre del 2012

Recordes?















Enyoro aquell vol,
recordes?
aquell vol dels mots alats,
dels mots en llibertat
que ens regalàvem sempre.

 Ara són presoners
entre reixes de dubtes
i cadenats de prudència i mesura.

Enyoro aquella vibració
recordes?
dels mots sintonitzats
que sense saber com
fabricaven camins.

 Enyoro els mots de la il·lusió,
els recordes? ...
a

6 comentaris:

  1. novesflors9 d’octubre del 2012, a les 9:01

    Preciós, preciós.

    ResponElimina
  2. fanal blau9 d’octubre del 2012, a les 9:12

    Preciós, preciós...
    D'aquells poemes que en llegir-lo, ressona l'enyorança...

    ResponElimina
  3. joana9 d’octubre del 2012, a les 10:52

    un enyor que, tal com expliques, omple de goig...

    ResponElimina
  4. rebaixes9 d’octubre del 2012, a les 13:23

    Anem al passat que teniem,,,
    ara sols record que no és magnifica
    que vola com ocellada repretant-se
    per ocupar lloc de privilegi...
    Hi ha tants llibres escrits
    en cada vida que en parlen... !
    Editeu els seus fulls
    trobarem molts miracles.
    .................. Anton.

    ResponElimina
  5. Galionar10 d’octubre del 2012, a les 17:51

    Ostres, Carme, quin poema tan..., tan... Potser que t'ho escrigui en privat.

    ResponElimina
  6. M. Roser11 d’octubre del 2012, a les 23:11

    Potser ja és l'hora d'obrir les reixes dels dubtes i trencar els cadenats prudents i mesurats...

    ResponElimina