segueixo la teva essència de la pluja i del plor. Malenconia pura.
Desvestir la pena és tan suggeridor!La pluja i el plor de la pena un cop nua també se m'emporten.
De vegades la pluja no és pluja, sinó que és el paisatge que ens envolta, que plora amb nosaltres i per a nosaltres...
:) Gràcies.
segueixo la teva essència de la pluja i del plor. Malenconia pura.
ResponEliminaDesvestir la pena és tan suggeridor!
ResponEliminaLa pluja i el plor de la pena un cop nua també se m'emporten.
De vegades la pluja no és pluja, sinó que és el paisatge que ens envolta, que plora amb nosaltres i per a nosaltres...
ResponElimina:) Gràcies.
ResponElimina