diumenge, 21 d’octubre del 2012

La vida, s'hi arrapa.





Petites i efímeres alhora,
s'arrapen a la vida.
Mentre, s'entortolliguen, entre colors,
amb minúsculs tirabuixons.
Germanor tardoral.
A l'escorça,
malgrat les ombres,
espill de llum amiga.
La vida, s'hi arrapa.

(seguint la Carme, i la resta de companyonia tardoral)

a

6 comentaris:

  1. Joana21 d’octubre del 2012, a les 1:03

    I ens arrapem a la vida mentre hi hagi un bri de poesia.
    Preciosa tardor entortolligada!

    ResponElimina
  2. fanal blau21 d’octubre del 2012, a les 1:06

    Joana!

    :)
    Quin parell de troneres!
    Una abraçada!

    ResponElimina
  3. Carme Rosanas21 d’octubre del 2012, a les 1:15

    Una tronera més...

    Gràcies, fanalet, per seguir!

    ResponElimina
  4. cantireta21 d’octubre del 2012, a les 2:05

    Una de pitjor ;)

    ResponElimina
  5. novesflors21 d’octubre del 2012, a les 9:00

    Malgrat les ombres sempre trobem la llum que ens fa costat. La tardor ja ha arribat de ple i el teu poema en té l'aroma.

    ResponElimina
  6. montse21 d’octubre del 2012, a les 10:29

    Aquesta heura enfilant-se ens dóna esperança.

    ResponElimina