dijous, 11 d’octubre del 2012

Aquesta nit





No s'acaba mai
aquesta nit encetada;
perdura en el temps,
esdevé una glopada,
esdevé llum i alè,
esdevé eix transversal
a ma vida esquinçada...

I si un dia una albada
incipient ens sacseja,
volarem, o serem
inerme fluït de la nostra esfera.
a

4 comentaris:

  1. cantireta11 d’octubre del 2012, a les 13:46

    Bravo!!

    ResponElimina
  2. Pakiba11 d’octubre del 2012, a les 18:13

    Preciosa la nit.

    ResponElimina
  3. Carme Rosanas11 d’octubre del 2012, a les 19:53

    Aquesta nit és una preciosa nit...

    ResponElimina
  4. rebaixes11 d’octubre del 2012, a les 21:07

    Quan lluna i estels
    coven la mirada nostra
    representem en ells
    miratges que ens arrebataren.
    La llum ens assenyala
    un punt. Qui no voldria retenir-lo?
    ................... Anton.

    ResponElimina