Acull-me
Acull-me.
Vetlla'm el son
i sigues empar.
Apropet,
perquè et pugui prémer el dit
si cal,
i quan calgui,
tingui la mà lliure.
No em diguis sempre que si,
ni sempre no.
Acull-me.
Acomboia'm
a la llum del dia.
Deixa'm créixer
sense pressa
i amb el temps que em correspon
per ser infant.
Acull-me,
jo no ho puc decidir tot,
però deixa'm preguntar-te.
Acull-me,
fes que ens gronxem
en els somriures,
i estima'm.
Quina dolçoreta...
ResponEliminasi molta tendresa
ResponEliminaDolcet, dolcet...
ResponEliminaNo podria pas recitar aquest poema. Se m'omplen els ulls de llàgrimes...
ResponEliminaEs dolç com una cançó de bressol.
ResponElimina