(seguint a zel i a fanal blau)
L'oblid profund,
la foscor extrema,
el buit constant,
el gust de metall i sal.
Quan el gust, el buit
i la foscor i l'oblit
em signin els sentits,
quan siguin eix al cervell,
vull lliscar i ser veu
a l'hàlit del poema,
vull ser traç i lletra,
vull ser mot de vespre,
color tot definit,
salabror encesa,
llum d'estel a la nit,
alè especiat de poeta.
I al matí, paisatge
amb polsim d'amor i terra.
Tracto de seguir-te! m'enduc el traç
ResponEliminaM'agrada molt, és preciós i suggeridor.
ResponEliminalliscar i ser veu...
ser traç i lletra...
Bons desitjos.
ResponElimina