Passes per davant dels ulls
massa fugaç, presència. Ignores
la lenta davallada de la parpella,
com en un fos en negre.
I tallen els segons el que jo
de tu podria dir si mirés.
Si ara respiro, en podriré l'essència.
El teu poema és l'instant fugaç en què una parpella imita l'aleteig de les ales d'una papallona, abans del caos que estableix l'ordre i ens deixa sense alè. M'has fet sentir molta placidesa. Gràcies.
Caram cantireta! La Pilar ens ha despertat!
ResponEliminaDos minuts fugaços entre el teu i el meu.
Respirem, però.
Un bon capvespre!
El teu poema és l'instant fugaç en què una parpella imita l'aleteig de les ales d'una papallona, abans del caos que estableix l'ordre i ens deixa sense alè.
ResponEliminaM'has fet sentir molta placidesa. Gràcies.
Un instant fugaç, com diu la Pilar, fugaç i magnífic!
ResponElimina