dimarts, 7 de febrer del 2012

Migratòria (III)(de deomises)

[Intentant seguir la zel]


Niu de besades,
Petons que arrelen sempre
Al fons dels llavis.
Solament farà falta
Que els sentiments no migrin.



d.
a

3 comentaris:

  1. Carme Rosanas8 de febrer del 2012, a les 15:58

    Esperem que els sentimetns no migrin, deo, que això sempre és trist.

    ResponElimina
  2. M. Roser8 de febrer del 2012, a les 19:56

    Compte que alguns estadants de nius, solen emigrar...però després tornen.

    ResponElimina
  3. zel8 de febrer del 2012, a les 21:24

    Bonic, bonic, bonic!

    ResponElimina