dimecres, 8 de febrer del 2012


El cel se'n riurà com si mai no fes fred,
i en els vorals plens de neu verge
hi sabré veure el vent enblanquinat,
i un zumzeig de paraules que ressonen
-ara veloces, ara balsàmiques-
de companyia en el viatge.
Esdevindran flocs silents voleiant els meus dies.
a

5 comentaris:

  1. novesflors8 de febrer del 2012, a les 21:20

    Que bonic! M'encanta.

    ResponElimina
  2. zel8 de febrer del 2012, a les 21:25

    I que suggerent, el temps ens està influint molt, eh?

    ResponElimina
  3. M. Roser8 de febrer del 2012, a les 22:24

    Ai que les paraules s'han tornat flocs de neu...

    ResponElimina
  4. Carme Rosanas9 de febrer del 2012, a les 10:12

    Ahir intentant dibuixar aquest cotxe a tota velocitat, em van passar al davant...

    M'agradava emportar-me les teves paraules veloces o balsàmiques o les dues...

    ResponElimina
  5. Pilar9 de febrer del 2012, a les 22:22

    Neven paraules i la seva blancor enlluerna.

    ResponElimina