dimecres, 1 de febrer del 2012

Des de la finestra


Des  de la finestra  alena, només
el meu sospir...
Aquest sospir  com aire nou
que m'explica un cop més.


Sento la pluja freda
que  ho banya  tot
ànima endins,  la deixo entrar
i no em gela  el cor
la puc  sentir i  em  reviscola.


a

8 comentaris:

  1. novesflors1 de febrer del 2012, a les 20:15

    Les finestres sempre evoquen, sempre inspiren.

    ResponElimina
  2. deomises1 de febrer del 2012, a les 20:29

    Intento seguir-te, Carme, en terres ja tarragonines!


    d.

    ResponElimina
  3. Rafel1 de febrer del 2012, a les 21:35

    Avui, dia ideal per fruir de la pluja des de l'altre costat de la barrera.

    ResponElimina
  4. zel1 de febrer del 2012, a les 22:41

    Aquí no plou, però el fred es deixa sentir!

    ResponElimina
  5. M. Roser1 de febrer del 2012, a les 22:53

    No obris la finestra que t'entrarà la pluja, però puja la persiana per veure bé el paisatge, que potser demà estarà nevat...
    Veig que al vespre és més fàcil seguir petjades.
    Petons

    ResponElimina
  6. Pere2 de febrer del 2012, a les 0:55

    "Com les floretes
    que totes reviscolen
    amb... dos gotetes"

    Carme, bona nit i abriga't que fa fred.

    ResponElimina
  7. Pilar2 de febrer del 2012, a les 16:17

    M'encisa el teu paisatge, Carme. Et segueixo.

    ResponElimina
  8. Dafne4 de febrer del 2012, a les 11:54

    Les teves paraules reviscolen, i ens donen escalf, i la gelor queda fora!!!!

    ResponElimina