No barato sentits per mots escrits
no vull mots muts sense sentit
Som i volem ser qui som
i a cops volem amb ales robades
Dóna verb, dóna nom
dona de verb, dona substantiva...
Denota un excel·lent mestratge
i de nota posarem un deu !
una deu de poesia....
doll de significats
diumenge, 10 de juliol del 2011
Amb la melmelada dolça
Si no puc tenir el sentit,
de què em serveix el significant.
La connotació m'atreu més
que la denotació.
Sóc dona i vull ser dona.
[seguint fanal blau]
I si mai fos precís
I si mai fos precís,
guarir-te les esgarrinxades
amb la melmelada dolça
dels meus besos.
(seguint la carme i tots els esbarzers i les esbarzeres)
Les móres més dolces
(seguint l'Isabel i Noves Flors)
Si el cor de l'esbarzer avui em cridava
triaria les més fosques i les més dolces.
Volarà alegrement, la meva mà,
per damunt les punxes que l'amenacen
quietes i previsibles,
encertant amb precisió els fruits saborosos.
No m'embolico en la seva xarxa,
com un insecte emprenc el vol.
Miro els dits negres, sense punxar.
Esbarzer
He volgut prendre les móres
tinc present el sabor salvatge i dolç
i bell com un granat que esclatara en la boca.
M'he delectat amb les fulles
petites i harmonioses i rialleres
i he obviat la fiblada
vençut per la bellesa del seu ramatge
complex, enrevessat, inextricable
embullat de trajectes i alhora temptador.
Si el cor de l'esbarzer avui em cridava
quina punxa adormida em despertaria?
(seguint Isabel)
De l'esbarzer
(foto de Google)
De l'esbarzer
hi ha qui tria les punxes,
hi ha qui s'estima les flors,
alguns, els fruits -móres del bosc-,
i uns quants, senzillament, les fulles.
A mi m'agrada aquella flaire
i, com als insectes, fer-hi un volt,
per veure harmonia i molt color
dansant alegrement per l'aire...
Líquida còrnia, de deomises
[intentant seguir l'Anton, en miquel i l'Elfri]
Averanys i viaranys,
Líquida còrnia que albira
El pas del temps amb voracitat.
Tinc la set dels segles,
La fam de la pèrdua en recerca
Constant, la veracitat extrema.
I demà esdevindré pelegrí
Contra la sort i els quilòmetres,
Envers la torre d'ivori d'un amor
Que no necessita cap plany, cap mot.
I retindré a les butxaques
Els segons esmerçats en la lluita,
A la pell, l'experiència feta insídia,
Al cor, el batec de fadiga de l'esbarzer.
d.
Líquida còrnia que albira
El pas del temps amb voracitat.
Tinc la set dels segles,
La fam de la pèrdua en recerca
Constant, la veracitat extrema.
I demà esdevindré pelegrí
Contra la sort i els quilòmetres,
Envers la torre d'ivori d'un amor
Que no necessita cap plany, cap mot.
I retindré a les butxaques
Els segons esmerçats en la lluita,
A la pell, l'experiència feta insídia,
Al cor, el batec de fadiga de l'esbarzer.
d.