"Presoner dels meus morts i del meu nom,
esdevinc mur, jo caminat per mi."
Que no ens aturin les passes,
ni cap obstacle ens sigui massa alt.
Farem rodolar els mots
per caminar la vida.
Deixarem petja amb el bes
per caminar l'amor
dimarts, 22 de febrer del 2011
Esdevinc mur
Incorporant Espriu (els versos entre cometes) i seguint La fanalet
"Presoner dels meus morts i del meu nom,
esdevinc mur, jo caminat per mi."
Que no ens aturin les passes,
ni cap obstacle ens sigui massa alt.
Farem rodolar els mots
per caminar la vida.
Deixarem petja amb el bes
per caminar l'amor
"Presoner dels meus morts i del meu nom,
esdevinc mur, jo caminat per mi."
Que no ens aturin les passes,
ni cap obstacle ens sigui massa alt.
Farem rodolar els mots
per caminar la vida.
Deixarem petja amb el bes
per caminar l'amor
Que no ens aturi el camí
Que no ens aturi el camí,
ni les passes,
ni els anells dels anys que anem afegint,
i confegint,
ni els i les amants
d'aquest rodolar poètic.
La poesia a la vida.
El camí, caminejant.
(seguint en josepmanel, l'estimat Machado, l'Espriu i tots els amants de la poesia)
Caminant
seguint en Josep Manel
Caminant no hi ha camins
sinó el fet de caminar
plegats o trobant-nos
tot caminant fem camí
i mirant enrere potser
veurem de lluny un passat
que ja no hi és ...
Caminant no hi ha camins
sinó el fet de caminar
plegats o trobant-nos
tot caminant fem camí
i mirant enrere potser
veurem de lluny un passat
que ja no hi és ...
A Machado, humilment...
Caminaire,
no hi ha camí.
I no m’importa
acurtar les meues passes
per caminar a la teua vora,
si això implica que mai
no ens hem d’aturar.
Mel·líflua ànima (Híspalis XXV)
[intentant seguir l'Anton i les seves guspires]
Alegria per la flama
Que crema i reneix
El desig que reclama
La carn que el peix,
La carn blanca del cos
Que es referma a l'ànima
I deixa sense repòs
El foc, la llengua exànime.
Parla, galerna i cofurna,
Amb mots, amb boca dolça,
Perquè m'empari en l'urna
Dels teus besos de pa.
Parla'm i seré suau molsa
En el camí cap al demà.
d.
Que crema i reneix
El desig que reclama
La carn que el peix,
La carn blanca del cos
Que es referma a l'ànima
I deixa sense repòs
El foc, la llengua exànime.
Parla, galerna i cofurna,
Amb mots, amb boca dolça,
Perquè m'empari en l'urna
Dels teus besos de pa.
Parla'm i seré suau molsa
En el camí cap al demà.
d.
GAUDEIX L'INSTANT... roda poètica febrer 11
22 - 2 - 11
seguint la MONTSE
Gaudeix l'instant, és irrepetible.
És com una guspira que la veus
i s'apaga...
És com un sospir que singlot
acalla...
El tens ja al sarró dels anys
i compta amb el record
per retornar-te
pena, insuls o alegria.
Florescència (Híspalis XXIV)
[intentant seguir la Isabel]
Floreix la vida
I sé que cada senda
Porta l'enigma,
La incertesa
Que ha d'experimentar-se
Amb la vivència.
Visc, i sóc fràgil,
I els esbarzers s'emplenen
De fruits i espines.
d.
I sé que cada senda
Porta l'enigma,
La incertesa
Que ha d'experimentar-se
Amb la vivència.
Visc, i sóc fràgil,
I els esbarzers s'emplenen
De fruits i espines.
d.
Floriran camins
a la llum d'albada,
flaire amb desigs
i esbarzers al marge.
Floriran camins
per transitar
i encarar els embats
amb mirada clara.
Floriran camins ( seguint la Cèlia)
La lluna encara lluneja
la nit va de baixada
demà floriran camins
la nit va de baixada
demà floriran camins