Nostàlgies en blanc i negre
i la claror dels tovallons blancs damunt la taula.
i somriures que els escalfin la mirada.
El fred, és a fora, i estan abrigant un somni.
dimecres, 2 de febrer del 2011
Claror
Sota la claror del somriure
deixarem que flueixin
totes les imatges
de nostàlgia en blanc i negre.
I sabem que cada mot
va avançant en el camí
que ens queda per fer.
que ens queda per fer.
La vida dansa ( intent de respondre Deomises)
La vida dansa i ballem sempre
de vegades balls tristos, a cops galops frenètics
o valsos o sensuals tangos de lletra addictiva...
Mai és tètrica la vida ni els moments gloriosos
són gloria ni la gloria és excelsa
dansem sols i en companyia
Potser som estels que giren planetes
i planetes disfressats d'estels i sols
o corbes mutants , viaranys màgics...
Alcem la copa curulla de mots
i brindem a la vida un somriure!
de vegades balls tristos, a cops galops frenètics
o valsos o sensuals tangos de lletra addictiva...
Mai és tètrica la vida ni els moments gloriosos
són gloria ni la gloria és excelsa
dansem sols i en companyia
Potser som estels que giren planetes
i planetes disfressats d'estels i sols
o corbes mutants , viaranys màgics...
Alcem la copa curulla de mots
i brindem a la vida un somriure!
Diàfana màscara
La difumina, com diàfana màscara
En el carnaval d'una tristesa,
Mentre l'ànima d'arlequí
Que em sustenta s'eixampla
Per cada racó d'un record
Que fuig quan l'intento retenir.
Ballo la dansa irrisòria
Del circ dels prodigis, la tètrica
Vida que em toca viure i pesa
Dins meu com un plom que cau
Al fons del pou i m'ofego, sol,
Testimoni d'aquesta lenta agonia
De desitjar una presó sense clau.
d.
Record o oblit?
En Cada mirada absent
es va perdent el so,
s’acaba l’aire...
Et desdibuixes lent
arribada la nit
-és cert que la son
entela la memòria-.
El teu record és silenci.
Bocins d’ahir queden
impregnats als llavis
amb un lleuger regust
a dolç oblit.
melòdic
els crits surten lliures, sort...i lliurement canta la gola el clam
es va perdent el so, s’acaba l’aire
i en surt, només, la ranera de la mort...
mort... i és que feia nosa un mot ferit
que t’embosssava el coll, perquè
darrera seu, en l’esperança,
hi havia d’altres clams de bon sentir
escolta bé, que ho sents?
la cantarella d’un infant que salta...
és el teu cor, lliure per fi
després de transformar el negre dol
i treure’n la cadència d’un violí...
(seguin l'Antón amb molt d'amor)
SE M'ENNUEGUEN... foto google imatges
2 – 2 -11
- seguint un vers de MON
Se m’ennueguen... els mots
al fer la catombella...
En un instant tot roda
fins que estabornit
quedo lliure del cercle.
Vocalitzo ara els ais i ois
quan el cul toca terra.
No m’he fet mal
i els crits surten lliures,
envanits de la proesa.
La vida en eix mon
és com una catombella.
en l'operandis circular
allargueu els ais! d'alegria
i no ens entretinguem en els ois!
que ningú voldria
..............
Nota.- Catombella = Corumbel·la
Segons el meu fill sols és diu en
el nostre poble. Ell n'estava orgullós
i els seus companys així batejaren
l'Esplai que ells conduien per la canalla
de la població en vacances d'estiu, en honor d'Ell
MAÓ A MAÓ
MAÓ A MAÓMaó a maó hem malmés
la paret pairal
i un vent de ponent i lliris
corca el cor costaner.
qui farà rotllana i castell
al vel del paladar?
En quina cala maresa
o pineda muntanyenca
deixaré la cendra dels dits?
DESPERTAR L'ESPERANÇA
de il·lusions i somnis trencats,
l'heura, enfilant-se cap al cel,
em desperta l'esperança.
Artròpode
[intentant seguir l'home de tinta]
Aquesta brisa
Tardorenca s'emporta
Jorns i paraules,
L'embalum de saber-se
Lligat a les estrofes.
I sóc artròpode
Que explora tota pedra
A la recerca
D'un racó que l'abrigui,
Lluny de la llar amada.
d.
Tardorenca s'emporta
Jorns i paraules,
L'embalum de saber-se
Lligat a les estrofes.
I sóc artròpode
Que explora tota pedra
A la recerca
D'un racó que l'abrigui,
Lluny de la llar amada.
d.
DOS DEL DOS
Aparellats no m’agraden
que m’agraden senars
perquè s’hi capfiquen?
no hi ha res d’estrany.
Se’m s’ennueguen paraules
si no les escric
que tindrà el dos de febrer?
basarda de ser el segon dia d’un mes.
Ai que el tercer ens arriba
en un tres i no res
ofertes ofrenes i clames al cel?
es despengen els dies d'aquest fred hivern