No és pas de dia
que se somnia.
La lluna és connectada
a la poesia
com els ulls són
relacionats amb el cor.
Els versos són
la residència dels somnis,
de la bellesa, del sentiment,
igual com una flor
sense descloure's,
esperant el lector.
[provant de seguir la residència de deomises,
i els versos de la Isabel]
És una imatge molt bonica, aquesta del poema que no es desclou fins que troba el lector!
ResponEliminaAix! m'he equivocat i he deixat el comentari ne un altre post... deia que et segueixo amb la lluna connectada a la poesia.
ResponEliminaGràcies pel seguiment, Helena!
ResponElimina[seguiment extraoficial]
Residència (II)
Deixa'm residir entre els batecs del teu cor,
En el ressò que et sustenta la vida,
En el bri més minúscul de la teva pell:
He descobert la necessitat massa tard
Però m'hi aferro amb l'afany del moribund
Que sap que la darrera esperança no fuig
Mai, amb la fam de qui anhela estimar.
d.