dissabte, 9 de juliol del 2011

A cappella


No vindré a Madagascar,
aquest any, no.


Amb el mateix goig, però,
passejaré els colors i viaranys,
de les flors 
que canten a cappella,
intensament sublims i austeres.


El proper estiu,
tal vegada trobi la força del terratrèmol,
la d'altres calors que m'esperonaven.
a

4 comentaris:

  1. Isabel Barriel9 de juliol del 2011, a les 10:11

    fanal, per sempre, goig. A Madagascar o entre les flors...

    ResponElimina
  2. rebaixes9 de juliol del 2011, a les 12:35

    mira, jo he llençat els trets vers la meva neta que avui amb talons alts i cara lluenta, va amb tots els seus a una festa... Que contents, tots.. valgui l'alegria que com riuda obre els cors a la jugada noble de l'encontre amb la rialla, la paraula alegre, la musica i la forquilla ballant en el plat de taula plena. També necessitem l'esbarjo i la joia el goig s'encomanen al veure la cabellera al aire amb la dança de la festa. Anton.

    ResponElimina
  3. Helena Bonals9 de juliol del 2011, a les 14:50

    "intensament sublims i austeres": com m'agrada aquest vers.

    ResponElimina
  4. Carme Rosanas10 de juliol del 2011, a les 14:47

    M'encanta, aquest poema... fanalet, amb el mateix goig... el trobo intens i que diu moltes coses que m'agraden.

    ResponElimina