divendres, 15 de juliol del 2011

Calcem, si fa no fa, el mateix peu.



Calcem, si fa no fa, el mateix número.
Encalcem, a tot estirar, els mateixos somnis.
Damunt les rodes, 
amb les crosses,
o dempeus.
Cinètics, mobilitzant futurs.
Inquietes i inquiets per avançar.
La dansa ens mou rodes i soles. 

seguint l'elfreelang i l'helena
a

4 comentaris:

  1. deomises15 de juliol del 2011, a les 1:36

    Intento seguir-te, fanalet! Encara que ho has deixat en un punt delicat... però molt suggerent!


    d.

    ResponElimina
  2. Carme Rosanas15 de juliol del 2011, a les 8:53

    M'agrada molt el teu poema, Fanalet, profundament humà en la nostra dansa de la vida.

    ResponElimina
  3. Elfreelang15 de juliol del 2011, a les 12:18

    Boníssim fanal el canvi de rumb! m'ha agradat moolt!

    ResponElimina
  4. Helena Bonals15 de juliol del 2011, a les 18:45

    Penso el mateix que Elfreelang. És una altra manera de veure-ho.

    ResponElimina