dijous, 7 de juliol del 2011

Anem tard


Anem tard.
Tancats els porticons
per preservar la bonança dedins,
guaitem la fressa del carrer,
la pressa, presa xafogor.
Entre el mirall i l'abisme,
transitem per la vida
pendents d'aixecar el vol.


(encara que tard, seguint novesflors)
a

6 comentaris:

  1. Elfreelang7 de juliol del 2011, a les 21:19

    Intento seguir-te ! bon poema fanal blau!

    ResponElimina
  2. Guspira7 de juliol del 2011, a les 22:04

    La bonança que sigui sempre preservada. Els porticons em donen sensació de caliu, com els teus versos.
    Bona nit fanaleta!

    ResponElimina
  3. Carme Rosanas7 de juliol del 2011, a les 22:39

    A punt d'aixecar el vol, sempre disposats...

    ResponElimina
  4. novesflors7 de juliol del 2011, a les 23:50

    Un bon poema, fanalet.

    ResponElimina
  5. deomises8 de juliol del 2011, a les 1:53

    Tramquil·la pel salt. L'estirada d'orelles del febrer te la teletransporto a data d'avui ;)


    d.

    ResponElimina
  6. fanal blau8 de juliol del 2011, a les 9:28

    ai ai ai...deo...si jo només he saltat una vegada!!! :)
    una abraçada!

    ResponElimina