Itineràncies poètiques: SOTA ELS LLENÇOLS

dijous, 3 de febrer del 2011

SOTA ELS LLENÇOLS

Quan arriba la nit
sota els llençols
l'instant ens atrapa
i ens amara la por,
en la penombra
plena d'incertesa
mirant enrere i endavant
ens ofega el plor.

5 comentaris:

deomises3 de febrer del 2011, a les 16:52
Segueixo la teva penombra, montse,

d.
ResponElimina
Respostes
montse3 de febrer del 2011, a les 17:01
Gràcies, endavant.
ResponElimina
Respostes
rebaixes3 de febrer del 2011, a les 20:11
Consola al plor,
no tinguis por
a dins del cor
tens el conhort.
Reviu l'amor....
.............. Anton.
ResponElimina
Respostes
Carme Rosanas3 de febrer del 2011, a les 21:34
Un poema de por... :)
ResponElimina
Respostes
fanal blau3 de febrer del 2011, a les 22:46
Sort que moltes nits no són així!
Una abraçada, montse!
ResponElimina
Respostes

Afegeix un comentari