Ben lligada,
-amb envetada d'artesà-
tornarà a rodolar
i a fer fressa damunt les llambordes.
Escoltarem de nou
el traqueteig quan arribi
i sortirem a ballar.
Ara, en silenci,
ens arriba el temps de sembra.
(seguint l'Antón i acomiadant-me de la roda)
Un comiat preciós, amb una metàfora que m'agrada molt.
ResponEliminaSortirem a ballar de nou, un dia o altre, no sé si el ball serà diferent o serà igual, però m'agradaria mantenir aquest espai de compartir, i seguir i llegir i interpretar i reinterpretar...
Et segueixo fanalet!
ResponEliminaM'agrada molt aquesta sembra.
ResponElimina