dijous, 1 de juliol del 2010

CAMINS


















Els camins de les pells
nuesa de les mans que a penes toquen
dits aliens i dits propers
deixant petja i ditades
al cor .....
Pells que caminen
calçades amb carícies
pels viaranys dels plecs
d'una tendresa
a

9 comentaris:

  1. Barbollaire1 de juliol del 2010, a les 12:35

    M'encanta!!!
    ;¬)

    ResponElimina
  2. Elfreelang1 de juliol del 2010, a les 12:45

    Gràcies! quan m'he connectat he vist l'allau poètic i m'hi he hagut d'enganxar a cuita corrents .....m'encanta que t'encanti! ets un gran poeta!

    ResponElimina
  3. Mon1 de juliol del 2010, a les 12:48

    m'agrada el teu poema

    ResponElimina
  4. Pilar1 de juliol del 2010, a les 13:00

    Caldrà deixar parlar a la pell. Maturo, escoltant-la.
    Preciós, Elvira.

    ResponElimina
  5. lolita lagarto1 de juliol del 2010, a les 13:03

    Elvira, m'encanta, és preciós!!
    t'agafo la pell!!
    en compte es clar..

    ResponElimina
  6. onatge1 de juliol del 2010, a les 14:46

    "Els camins de les pells". On queda la meòria de la nostra pell. Cada carícia ha germinat la seva flor, on han quedat tots els pètals...?

    Una abrçada des del far.
    onatge

    ResponElimina
  7. Carme Rosanas1 de juliol del 2010, a les 20:00

    Una bona continuació de les tentines a través dels camins de la pell.

    A mi també m'agrada!

    ResponElimina
  8. fanal blau1 de juliol del 2010, a les 20:39

    Bonic! Les pells ben calçades i ben vestides! :)

    ResponElimina
  9. Assumpta2 de juliol del 2010, a les 21:29

    Ostres!! Què és maco això de deixant petja i ditades al cor!! :-))

    ResponElimina