
I el cos s'amansa
rere el vitrall dels ullssense tel ni llàgrimes,només espurnes de llum,que juntes, ens ajuden a bategar.El cor respon, parla...És el lloc on ens aixopluguemquan necessitem descansarl'ànima!
En la nit trista
una espelma està encesa.
Porta esperança.
La llum reflexa
ben a prop del coixí.
i el plor marxa.