
Perquè amor fas així mal?
Meta anhelada i temuda,
cremes l'ànima a qui fregues,
congeles els llavis
de qui vols fugir.
Meta somiada i renegada,
incendies els cossos dels destinats,
apagues la mirada
als allunyats.
Perquè fas, així, mal?
Sobres les cendres de la passió
gastada appressadament,
camines indiferent
i cants i plors i rialles i crits
et fan d'estela
en el joc cruel
del dir-se "Ti amo"