La tendresa és l’ombra
d’un arbre que s’ajup
a descansar prop del camí.
És un desert sense arbres
que existeix ple de fragilitat.
Ja no hi ha espai
i l’ombra insisteix.
Ja no hi ha temps
però l’ombra s’hi queda.
La plego i la guardo
per quan surti el sol:
neixen més ombres
perquè neixen nous somnis
que pleguem per nous sols.
d’un arbre que s’ajup
a descansar prop del camí.
És un desert sense arbres
que existeix ple de fragilitat.
Ja no hi ha espai
i l’ombra insisteix.
Ja no hi ha temps
però l’ombra s’hi queda.
La plego i la guardo
per quan surti el sol:
neixen més ombres
perquè neixen nous somnis
que pleguem per nous sols.
l'ombra amenaçadora...busca tendresa i llum al voltant ...
ResponEliminaQuan no hi ets
ResponEliminabusco l'ombra
i només trobo
fulles caigudes...
Miro i acaricio
les teves arrels
sense cos...
El que et dóna
la mà amb foc
s'hauria de purificar
cremant-se...
Un xic d'ombra
un poc de silenci
i tota tu...
mmmm.
Salut.
onatge
Guardar-se una ombra per quan surti el sol! Quina bona idea!
ResponEliminaSi la tendresa és ombra, en podrem guardar i plegar moltes de tendreses que compartim tots els itinerants.
Nous sols, nous moments...
ResponEliminaCèlia, els déus de P. Valery t'han il·luminat. M'agrada el teu poema.
ResponElimina