Itineràncies poètiques

Cobdícia (de deomises)

2012-02-18T18:00:00.002+01:00

[intentant seguir la cantireta]

Desestimo la cobdícia,
Aquest anhel per un bes
Que no coneix després
I s'aferra a la carícia

Que calma i assossega
L'impetuós esperit;
Sent propera la nit
I el frec del jaç el cega.

Desestimo l'avarícia
Per retenir la saliva
I la flor del teu ventre,

Amor, perquè mantinc viva
La flama de voler-te de centre
De la meva vida ara nícia.

d.

DESESTIMAR-TE

2012-02-18T17:55:00.001+01:00

Offbeatmelody, botiga a DaWanda.com

Desestimo la cobdícia,
la neurona del desig,
arracono el petó veraç,
empolso el record de tu.

Arramblo el cos salaç
i el llavi sota el jaç.

Tot ho de de perdre,
si l'adob de tu, amb sal,
em perdura al sement, de dia.

Seguint, amb respecte, Deomises

Potència (de deomises)

2012-02-18T17:50:00.004+01:00

[intentant seguir la fanal blau]

Capvespre. Penso en tu, de nou.
No hi ha cap novetat en el gest
Que provoca moviment a la meva mà
Perquè fa dies que vol omplir-se

Amb el tacte roent i sedós,
Que em resta al fons de la memòria,
De la teva pell, vellut per sofrir.

Davalla el sol, l'horitzó roig
M'anuncia que el vent portarà
Embats de potència als vidres,
Retalls de record en tempesta

Contínua, quan t'aferraves a mi
En retronar la veu de la Natura.
De nou, penso en tu. Capvespre.

d.

A l'hora que escrius

2012-02-18T17:48:00.000+01:00

A l'hora que escrius
el rellotge marca l'hora exacta
d'uns tres quarts,
i una lleu ombra
magnifica les busques.
L'instant fugaç
orquestra desitjos de viure,
des de la matinada
fins l'ataronjat estrenat
i càlid
del capvespre.

(seguint la Pilar)

ON ÉREM

2012-02-18T17:46:00.002+01:00

Passes per davant dels ulls
massa fugaç, presència. Ignores
la lenta davallada de la parpella,
com en un fos en negre.
I tallen els segons el que jo
de tu podria dir si mirés.
Si ara respiro, en podriré l'essència.

Seguint Pilar

Pregària (o Palicinèsia)(de deomises)

2012-02-18T17:24:00.004+01:00

[intentant seguir la Pilar]

M. G. P.

Demano a l'atzur del cel que no em recordi
El teu somriure en despertar, mentre els núvols
Solquen, fins a l'horitzó, el camp llaurat
De la memòria, sement que adobo en començar el dia.

Desitjo desempallegar-me de l'apegalós tacte
Dels teus dits arran de pell, de l'escalfor directa
En fregar-te els pits i sentir el batec potent
De la vida dins teu, el delit per fecundar-te de besos.

Prego novament que la neurona més recòndita deixi
De remembrar-te i s'oblidi de fer vívida la teva absència,
L'enyor perquè retornis al meu jaç, a recer, a flor de llavis.

Demano, sense fe ni esperança, que siguis palimpsest
En el gargot que ha esdevingut la meva existència, amor,
Avui que oblido que he de desestimar-te, amb reiterada desídia.

d.

Pregària

2012-02-18T16:45:00.001+01:00

Desitjo,
que aquell instant fugaç del naixement del dia
en què la natura roman estàtica
com si esperés un esdeveniment grandiós i sublim,
acompanyi el pensament
al llarg de tota la jornada.
Que aquest viatgi lliure,
sense límits ni referències que puguin distreure
de la realitat vertadera;
sense la percepció del temps
que balla amb les agulles del rellotge;
sense la ubicació concreta
en un espai físic.
Que permeti l’aturada en cada instant
i mirar com passa la vida,
sentint el vertigen que provoca l'anar i el tornar,
despullat de l'ansietat i la desraó del camí.
Que marqui la fugacitat de cada instant
amb l'orquestració amb què els ocells
trenquen el silenci, a trenc d’alba.

Ets llar i delícia

2012-02-18T12:05:00.002+01:00

(seguint Marta i deo)

Ets llar i delícia,
porció d'alegria,
consol, desconsol i follia.

Aixopluc per tempestes,
sovint, transparent umbrel·la.

Xocolata brillant i briox,
sucre de canya vainillada
per tirar al te una esquitxada,
rooibos amb taronja i canyella
i una mossegada a la poma vermella...

Ets llar i delícia,
mot, vers. Poesia.

Vívida delícia (de deomises)

2012-02-18T11:33:00.003+01:00

[intentant seguir la Marta i la Isabel]

Saps com captures
El ritme de la vida?
El cor deslliura
Els sospirs que han de créixer
Perquè ets llar i delícia.

d.

ballant entre somnis

2012-02-18T11:25:00.001+01:00

(Intentant seguir a l'Isabel)

Ballant al ritme de la vida
em poso de puntetes
i arribo a tocar els somnis.
Faig voltes i més voltes
desdibuixo la realitat,
i continuo ballant
gronxant-me entre notes
de cançons d’amor.

Dins

2012-02-18T10:48:00.000+01:00

(seguint deo)

Tot és a dins.
Dins t'ha niat la paraula,
dins has guardat el passat,
dins et germina la història
feta mot, pinzellada, traç.

La intensitat,
les intensitats,
l'art i les arts,
i un ventall de llums
que t'harmonitzen el ball.

Memòria en sépia (de deomises)

2012-02-18T01:51:00.003+01:00

[intentant seguir la Isabel]

Cloc els ulls, cerco
Dins meu brins del teu rostre,
Memòria en sépia;
Un record es retalla
Al voltant dels teus llavis.

d.

Pinzellades

2012-02-18T00:33:00.004+01:00

(seguint la zel)

La il·lusió del demà,
generós esdevenir segellat
per un trencadís d'utopia...

Pinzellades de quatre paraules
entre les ombres en sèpia vora la tanca.
O tres versos, que des de l'harmonia
mouen a l'esperança feta avui poesia.

seguint camins de nostàlgia

2012-02-17T21:42:00.002+01:00

nostàlgia del respecte que ens teníem,
i ens tenien
nostàlgia de la il·lusió del demà
que ja hem perdut
nosaltres, que ja sentim nostàlgia del passat
sent encara, com som,
dels pocs que
podem viure amb una minsa llibertat
nostàlgia de ser, de ser...només de ser...

Nostàlgia ( seguint la Montse)

2012-02-17T21:26:00.001+01:00

Dels somnis i els núvols
que es desfan
Dels malsons que vivim
i vindran
De la nostàlgia de ser
infants

MALSON

2012-02-17T20:30:00.000+01:00

Ara en la quietud de la nit
els records desfilen disfressats
de llum i foscor.

Així a poc a poc
acluco els ulls i
m'endinso en el somni.

Sento la veu de la mare
que m'atura el malson
amb cançons de bressol.

SENSE PRESSA

2012-02-17T20:00:00.003+01:00

La teranyina dels teus besos
es vessa en els meus versos.
Me la menjo mentre et sil·labejo,
mentre la presa (tu) cobejo.
Sigues meu, rendeix-te.

Seguint la Isabel

La llum...

2012-02-17T19:06:00.000+01:00

(seguint deo)

M'atura la llum amb què encara em guies,

m'atura la salabror del vent que fuig,

m'atura l'enyorança que pinta tot el gris

i m'atura el sol, trist, que s'amaga de la nit.

Com les teranyines aturen el vol dels mosquits.

Bitàcola (III)(de deomises)

2012-02-17T00:16:00.006+01:00

[Intentant seguir la M. Roser Algué Vendrells]

Cel i mar en el teu nom,
I seré grumet i grua,
La postil·la en la bitàcola
De voler amarrar-me a tu,
Record vívid, heretgia
Contra la notícia d'ésser
Llunyana des de fa dies...

Amunt, vers la plenamar,
El cor neda i sobrevola
Mil paratges impregnats
Amb el teu cos bell, present,
La platja que ha obtingut
La teva nuesa en flor,
La llum amb què encara em guies...

d.

2012-02-16T23:20:00.000+01:00

Blau-gris

M'he perdut en la mirada,
d'un blau-gris color de mar;
El cel em fa la rialla,
la lluna vol treure el cap.

I dins d'aquella mirada,
mil estrelletes brillants,
em reben amb un somriure...
bell regal de cel i mar.

M. Roser Algué Vendrells (seguint ZEL)

paleta

2012-02-16T22:45:00.000+01:00

les guspires dels teus ulls,
reflex d’estels, de nits dolces
miralls d’aquarel·les, d’aiguades
fetes amb suc de petons

no em barris el pas
m’acostaré suament,
junts sucarem en l’aiguabarreig
de la paleta de sentiments
que el temps ens ha regalat
-plàcidament, el viurem-

(seguint carme)

2012-02-16T22:14:00.003+01:00

Olis de llavis al tors.
Aquarel·les extenses
amb el pinzell humit,
humit de saliva.
Lleparé el teu xiuxiueig
com aiguada que m'amara.
Besa'm,
cada guspira dels ulls.

(seguint la Montse i la cantireta)

TRAÇOS

2012-02-16T22:00:00.000+01:00

La mirada silenciosa
dibuixa el traç dels teus llavis
expressió de simfonia exquisida
que captura veu i cant.

OLIS

2012-02-16T21:13:00.000+01:00

Pinzell. Rastres de saliva
que deixo en els teus mots,
uneixen fonemes de desig.
Callem per pintar-nos,
salvatges, olis de llavis al tors.

Seguint deomises

Vàlua (de deomises)

2012-02-16T18:25:00.004+01:00

[Intentant seguir novesflors]

No vull cap altre quadre que el teu somriure
Quan et xiuxiuegi a l'oïda indicis encesos d'amor;
Ni el llenç més admirat tindrà vàlua perquè
Renuncïi a conquerir-te amb tossuda insistència.

Amagaré als ulls del món la paleta que servo
Per als traços precisos en arribar a les fibres
Del teu cor, carícies de vida entre pinzells de mots.

El quadre del viatge

2012-02-16T18:12:00.004+01:00

Imatge: Irene Sheri

Pintarem el silenci
amb la urgència del foc i el lament de la pluja
al nostre pas la terra prendrà tints de marró
mentre collim els verds aombrats o turgents
la blavor de la mar i la grisor dels núvols.
Pintarem el viatge
amb la foscor als peus i la llum a les mans,
no existeix el camí -ja ho va dir el poeta.
Passes com a pinzells i flors com a paraules
no vull cap altre quadre que el que pinte vivint.

(Intent de seguir la Carme i a tots els que haveu pintat silencis).

Delícia (de deomises)

2012-02-16T16:28:00.001+01:00

[intentant seguir en Barbollaire]

Podré mirar-te.
No et pintaré el silenci
Malgrat que els llavis
Cedeixin la paraula
A l'iris que t'admira.

d.

CALLA EL SILENCI... aquarel·la de l'Anton.

2012-02-16T16:12:00.000+01:00

Seguint...

16 – 2 – 12

Calla el silenci

en l’intern del’arbre.

Fora, les fullesdringuen,

parlen i escolten

simfonia ambl’aire.

Es recolza irecorda

la seva mudesaestablerta.

Dins, el silenci

esclata comrajolí de fonteta

que viu del quellença.

Bevem silenci quereconforta

I apaga la set deparaula.

No pintaré el silenci

2012-02-16T14:27:00.000+01:00

[seguint Carme i, segurament, Isabel]

No et pintaré el silenci,
car el silenci té tots els colors.

M'aproparé, de puntetes,
per pintar-te algun bocí de vida
en el llenç del teu cos.

Mai aquest vent

2012-02-16T14:26:00.001+01:00

(responent la pregunta de la Carme)

Mai, mai aquest vent
s'endurà res, mai aquest vent.

Restaran forts els colors,
cada matís, cada llum, cada to.
Restarem forts nosaltres. Tots nosaltres.
Malgrat l'alè avinagrat que es respira.
Malgrat els fums altius,
malgrat tanta i tanta traïdoria.
Malgrat fer passar per solemne veritat
aquesta pestilent gestada injustícia.

Pintar el silenci

2012-02-16T13:04:00.001+01:00

Aquella immensa set

d'allò desconegut.

Va existir algun cop aquell doll

en l'espai arrecerat on hi cabia tot?

Desapareix el record, cobert de gebres i incerteses.

Des de la lentitud de qui es recupera i anhela.

Sabrem com pintar el silenci de mots?

O s'haurà endut, aquest vent

que no bufa ni fa tempesta,

tots els colors inventats de nou

que havíem descobert?

(seguint a la Isabel i en deo)

Miríada (de deomises)

2012-02-16T12:39:00.000+01:00

[intentant seguir la Carme]

I ja no hi ha oasi després del comiat;
Tan sols la desèrtica gelor del silenci
Quan ja ha passat una miríada de paraules
Com una tempesta que ha de malmetre-ho tot.

Tornaré a avançar amb el rellotge d'arena
De la lentitud de qui es recupera i anhela
La celeritat de dies pretèrits, el bes?

d.

Qualsevol petjada

2012-02-16T12:33:00.000+01:00

Qualsevol petjada
és devorada lentament pel desert.
Es menja la sorra els senyals,
esborra camins sota el cel,
fa del teu pas un no hi és
mentre l'oblid de boira la vida ens tenyeix.

Quan no recordis ni què és un desert,
què son dunes, oasi o sorra o pas ferm,
només sabràs què és tenir aquella immensa set...

A la sorra...

2012-02-16T12:00:00.002+01:00

(seguint a l'Anton)

Estenallada a la sorra

s'esborren els colors

i les dunes fan el ple

Avui, l'oasi ja no hi és,

només un arbre el recorda.

Trist i d'ombra incerta.

Desapareguda deu.

Qualsevol petjada

és devorada lentament pel desert.

ESTENALLADA EN LA SORRA

2012-02-16T11:27:00.000+01:00

16 – 2 -12

Estenallada en lasorra,

les dunescorporals es manifesten

com un més enllà

d’un Sàharavivent.

Llum i calor icolor s’exalten

i la figuraesberla els tòpics.

Dunes, sorracampa en moviment.

Oasi de palmeresi font, zel de quietud.

Delit que faràviure la mirada

extasiant-la enel desig.

Sàhara (de deomises)

2012-02-16T01:57:00.002+01:00

[Intentant seguir la Laura T. Marcel]

Perenne dansa,
El desert és mutable
Com la donzella
Que únicament desitja
L'anhel de tots els homes.

d.

En mig de les dunes dels somnis

2012-02-16T01:31:00.001+01:00

(Seguint Deomises)

En mig de les dunes dels somnis

m'hi perdo buscant il·lusions,

perseguint quimeres per a fer-lesrealitat,

creient que no ha de ser difícil

i al mateix temps sense adonant-me

que l'impossible també existeix.

En mig de les dunes dels somnis

camino de puntetes i em deixo acaronar

per la dolçor perenne

que envaeix l'espai

de tacte suau i olor rosada,

neutralitzant el dolor del qui pateix.

En mig de les dunes dels somnis

demano música de carilló

per harmonitzar les ànimes,

alliberant aquells bloquejos

que ens minven ritme en la dansa,

que ens fa lliures i ens uneix.

Justícia?

2012-02-16T00:38:00.000+01:00

-Provant de seguir a l'Anton, la Canteireta i en Deomises-

Justícia, la bena que dus als ulls

les orelles també et tapa?

No sents el clam de la gent?

Les balances se't decanten...

Onírica (de deomises)

2012-02-15T22:04:00.004+01:00

[Intentant seguir la fanal blau]

R. B. R.

Des de les dunes dels somnis, hi ha prou perspectiva
Per albirar realitat i mots, respiració i asfíxia?
He sabut que, avui, la picaporta per trucar al cel
Resta en silenci: un infant que anhela els núvols
No pot travessar el llindar del no-res i mantenir viva
La flama d'un amor intacte, el pit matern que crida
El seu nom incansablement, des de les dunes dels somnis.

Des de les dunes dels somnis

2012-02-15T21:10:00.001+01:00

Quan la nit a la foscor m'arrossegui
-sobrevivent-
a la compacitat dels núvols dedins,
enfilaré amunt per veure,
des de dalt,
com escampen cabòries
i em capbusso
des de les dunes dels somnis.

(seguint la Isabel)

Imaginar el desert

2012-02-15T19:37:00.001+01:00

(seguint a deo)

Perquè en la duna pugui

imaginar el desert,

saltaré descalça a la sorra

sota la primera llum, ben d'hora.

I els fantasmes que han fet la història

brodaran al paisatge les teves imatges,

dels pous brollarà l'aigua nítida, clara

i els llacs i l'herba a l'oasi seran realitat.

Perquè en la duna pugui

imaginar el desert,

tu seràs entre els núvols estel

quan la nit a la foscor m'arrossegui...

Memòria i presència (de deomises)

2012-02-15T13:08:00.003+01:00

[intentant seguir la cantireta]

Sóc còdol, balma, cingle.
La terra que et confon.
El bes que t'espera, àvid,
Fins a la fi del món.

Tindré set i memòria,
Tot el desig despert
Perquè en la duna pugui
Imaginar el desert.

Aigua, llera, presència,
Llavi clos al voltant
Del doll més fresc, l'almesc
Serà sempre fragant:

Sóc còdol, balma, cingle,
Vida eterna en l'instant.

d.

PEDRABSENT

2012-02-15T11:55:00.000+01:00

Aragall de sospirs,
entre l'alenada i l'expiació
provo de sotmetre'm
a la pressió de l'oxigen.
Pulmó d'acer,
sostre reblat pels peus aliens,
sóc còdol, balma, cingle.
La terra que et confon.

Seguint LO deomises ;)

Perímetres d'existència (de deomises)

2012-02-14T19:58:00.000+01:00

[intentant seguir la Marta]

Els meus somnis més amagats
Viuen entre la vetlla i el repòs,
Als perímetres on el cos
És hoste de la sort i dels seus fats

Perquè la vida és un present
En mans de diverses realitats;
Caldrà lluitar per evitar el torrent.

d.

Somnis

2012-02-14T19:00:00.003+01:00

(Intentant seguir la Montse i Deomises...)

No vull perdre els somnis
els enfilaré un per un
amb agulla i fil
i els penjaré de la cua
del meu estel.

Els faré voleiar
al ritme de les ventades
per fer arribar al teu costat
els meus somnis més amagats.

Injustícia (de deomises)

2012-02-14T12:19:00.000+01:00

[intentant seguir l'Anton i la cantireta]

La llei m'habita,
M'envaiex, m'aclapara
Amb la injustícia
Mentre cerca l'ofrena
De nous cors a diari.

d.

TENIM MALA CAUSA... aquarel·la de l'Anton

2012-02-14T11:35:00.004+01:00

seguint Cantireta

.......

14 – 2 – 12

Ens fem indignes si som covards

o som dignes quan som covards ?

Ens acovarden els que ja implantaren

la seva COVARDIA acovardint.

Silenciosos callem, ni escoltem...

Estem lligats per les lleis

que ens acoltellen ara

pels primers covards

que feren ses LLEIS...

Tenim mala causa

A dins de casa..

CA(U)SA

2012-02-14T10:21:00.002+01:00

Sóc una casa,
de sostre fràgil,
de teulada minsa,
d'idea de futur.

Sóc una causa
de mi mateix,
maldo per refer-la.

Seguint la deomises

PERSISTÈNCIA

2012-02-13T17:25:00.003+01:00

Ahir era visible
tenia feina, casa, família.
Avui estic desemparat
ho he perdut tot.
Ara sóc invisible
però tinc projectes.
Demà seguiré insistint
no vull perdre els somnis.

Insistència (de deomises)

2012-02-13T14:47:00.003+01:00

[Intentant seguir, novament, l'Anton]

En la invisibilitat, lluito contra gegants
Esdevinguts molins, contra homes que giren
L'esquena a la paraula i a la mà estesa,
Contra el món que no coneix la necessitat
De la disculpa o de l'error, ni del dubte.

En la insistència, clamo al cel que segueixo
Endavant, viu, que respiro aquest aire càlid
Que bleixa aquest que m'ignora, aquell que gosa
Tapiar amb silencis irreals les frases alienes.

En l'estrofa, recullo la calma i la paciència,
Els fruits que han madurat lentament en l'arbre
De l'espera i de la generositat, en la bonhomia.

En la invisibilitat, m'adono que encara continuo
Amb vida perquè sóc eludit per l'home visiblement.

d.

EN EL DUBTE.... aquarel·la de l'Anton

2012-02-13T13:12:00.002+01:00

Seguint a Fanal Blau

.............

13 – 2 – 12

En el dubte

floreix la conversa...

Ales que esbocinen l’aire

que després es recompon.

Clou el dubte

al miracle de la realitat,

esfera de nous designis.

Pensarós rumio,

puc dubtar de la realitat

o sols de les veritats ?

Fragmentària, enigmàtica (de deomises)

2012-02-13T12:28:00.005+01:00

[Intentant seguir la fanal blau]

Qualsevol dubte trenca els núvols,
Trontolla la terra i es transforma
En somnis fràgils mai no abastats.

Has sabut interrogar els arbres
Quan la calma ha tornat al bosc
En suportar la tempesta? Vola
Enllà, el cel té les respostes.

d.

Visible

2012-02-13T12:09:00.001+01:00

L'aleteig que batega
esbocina qualsevol dubte.
Trenca els núvols,
i es fa visible.

(seguint la Pilar i la Carme)

Gàbia (de deomises)

2012-02-13T11:57:00.003+01:00

[Intentant seguir la Carme]

I m'embolcallo
En un vol de bellesa,
A prop dels núvols.

No hi ha fronteres
Ni fermalls ni cadenes
Quan et sents lliure.

d.

Invisible

2012-02-13T09:39:00.001+01:00

Invisible,
en aquest desig de ser.
Cap forma no em defineix
ni cap paraula es fa meva

Invisible,
per qui no té ulls
ni mans ni ales.

M'enlairo en un vol de bellesa
acompanyat d'ales càlidament properes.
I sóc, en la immensitat, un batec més.
Visible com un ocell en el cel blau.

Invisibilitat

2012-02-13T08:59:00.001+01:00

Invisible,
sento que ho sóc, a voltes.
Una idea mancada de matisos
a la qual se li han difuminat els colors amb el temps.
Transparent en la llum,
enfosquida en l'ombra;
sense contrastos, sense volum, sense forma.
Tan sols la veu,
que neix en un fil que s'esfilagarsa,
apunta cap a la imatge
diluida en la rosada que vol néixer
i, de vegades,
deixo de ser invisible i sóc un vel
que oneja en l'aire.
Es converteix en ocell i s'enlaira.

A la platja

2012-02-13T00:22:00.000+01:00

(Seguint deomises)

Com ones que maifineixen

que sempre veneni van,

m’acaricien amb tendresa

van sempre xiuxiuejant

els teus versosamorosos,

aquests que joespero tant,

els que sensdubte em dediques

i a mi tant feliçem fan.

Els teus braços emrodegen

i m’aixequen comvolant...

ja deixem que ensregui l’ona

que la mar vagicantant

que de jaç facila sorra

i tu i jo seguimflotant.

Bèl·lues aquàtiques (de deomises)

2012-02-12T14:03:00.003+01:00

[intentant seguir l'Anton i la zel, sempre agraït...]

Tornarem a néixer bèl·lues aquàtiques
Per solcar mars maternals, per domar
Onatges hostils i que ens arrecerin
A la costa, a prop de la sorra blanca,

La platja del teu pit, sirènida fam,
El teu cant que sembra dubtes dins meu
I em desperta el delit de masegar-te
Els llavis, l'ànima, el racó més ocult.

Tornarem a créixer en el jaç preparat
Perquè la nit esdevingui claredat i pira,
El sol que ens guiï per sendes obscures,

El paratge conegut quan el cos sigui reclam
Del teu esguard, dels teus dits, dels somnis
Teus, avui que l'escuma emana de la teva veu.

d.

Remarem

2012-02-12T12:46:00.003+01:00

Remarem junts pel llac de l'amor
cada rem un petó, abraçats dins la barca.
Dins la barca fets passió liquida
serem un en dos i dos en l'aigua...
Tornarem a néixer com sirenes
tritons i dones d'aigua, peixos
d'escates de tendresa humida.
Bellesa perdurable de l'ànima
animant un foc que vivifica...

( seguint l'Anton)

SI ET RECULLS... boli ràpit

2012-02-12T11:39:00.001+01:00

Seguint la Zel.

12 – 2 – 12

Si et reculls a la llar del meu pit

sentiràs l’escalf sedós i florit

de les muntanyes redones de l’instint...

La ma acaronarà el canemàs amb els dits

i el tremall encerclarà nou apetit.

Les paraules fluiran acatant fluid SI,

el voler esclatarà en galtes de setí

i la veu cantarà al·leluies de goig

caminant fins la font

incommensurable del bosc

on rema la barqueta d’assolit desig.

Lluminàries (de deomises)

2012-02-11T18:22:00.001+01:00

[intentant seguir la zel]

Estels que lluen
En el camí de molles
Cap als teus llavis,
Faula que em meravella
De principi a fi sempre.

d.

si...

2012-02-11T17:36:00.001+01:00

si et reculls a la llar del meu pit
si busques l’escalf dels meus dits
si, malgrat saber que aquest desig
va contra el destí,
potser no hi haurà una galàxia de plaers,
però l’amor que puc oferir
va més enllà de l’infinit
i, estès als teus peus
veuràs lluents estels que et diuen el camí

(seguint Deo)

zel

Paràmetres (de deomises)

2012-02-11T16:28:00.004+01:00

[intentant seguir l'Elfreelang]

Sol a raig damunt les pells, en la nuesa.
I l'escalf neix als capcirons dels dits,
A la boca àvida de llavis aliens, en mi.

Un bes, una carícia, un món que deixa estesa
Tota una galàxia de plaers per a les nits
En què els paràmetres de la vida siguin el destí
Compartit, albergant-me en la llar dels teus pits...

d.

Sol a raig

2012-02-11T13:18:00.001+01:00

Sol a raig ,sol a dolls
rebem amb els ulls closos,
les parpelles tancades
i el cor obert ...
Sol a raig damunt les pells
escalfor de vida, llum del cel,
sol a dolls, rajos de tendresa
un incendi al cor!

( tot seguint Pakiba)

RAIG DE SOL

2012-02-11T12:11:00.000+01:00

Intentan seguir Motse...

Però si un petit raig de sol
pot fer possible reeixir l'esperança
que ens permet retrobar la serenor......

PINZELLADES DE COLOR D'ALEGRIA

2012-02-11T10:48:00.001+01:00

Quan sembla que tot s'acaba,
un bri d'esperança
et fa tornar a començar.
Com la brasa que s'apaga,
una bufada d'aire
la torna a revifar.

Alegria...

2012-02-10T22:01:00.001+01:00

(intent de seguir a Deomises)

L’alegriaés una flor

que floreix i espanseix

cada dia, i torna aflorir.

Dins de nosaltressempre

és primavera itardor...

Som el que volem ser,

i vivim segons elspensaments

que bressolem a lasang.

Comparteixo tot el quetinc,

només sóc un home...

En la fragilitat ibrevetat

de viure, hi ha l’alegria.

onatge

Panòplia (de deomises)

2012-02-10T21:25:00.005+01:00

[Intentant seguir l'Anton]

I retornaré al blanc, a la policromia
Del cor, al sentiment que és penell
Quan el vent de la vida bufa, atzarós.

I arribarà el dia en què les pors
Puguin deixar-se enrere, aquell dia
En què la vida sigui gaudi, plaer, pinzell
Curull de vius colors per pintar l'alegria.

d.

I NO TINDRÉ POR... una prova amb ceres

2012-02-10T19:35:00.001+01:00

Una prova amb ceres

..........

Un instant

embellirà colors

al meu viure.

Barrejaré

amb pinzell

la policromia

i em parlaran

cadascun

dels seus miracles

i retornaré al blanc

de la llum

i al negre

que ens escarrassa

les nit d’ull tancat

i esperit obert

a la fantasia del somni...

...i llampurnetes

veuré rodejant-me,

espurnes amigues,

xispetes de coloraines.

I no tindré por.

Seré valent?

Vigília (de deomises)

2012-02-10T13:12:00.003+01:00

[Intentant seguir la montse]

Esllanguir-se, desfer-se, potser existir.
Perquè viure també és decadència si el sol
No lluu per a la joia i el pleniluni futur
Ni desferma els somriures al fons dels llavis.

I la pupil·la, que vigila cada moviment indecís
Dels núvols, s'apressa a lligar rere els parpres
Els somnis que escapen amb ells -cotó fluix
De fluïdesa per omplir els mots- per a la vetlla.

I ja no hi ha nits en què manqui la plenitud del dia,
Malgrat l'absència i el silenci, ni la platja calma
De la infantesa que m'ha vist créixer i em recorda.

Desfer-se, esllanguir-se, potser morir lentament.
Perquè l'ànima que s'esfilagarsa no pot suportar
L'ímpetu d'un embat violent, rabiüt amor convuls.

d.

SÍ, VULL SEGUIR....

2012-02-10T12:20:00.001+01:00

Cada pas endavant
deixa esllanguida la por,
el dubte es desfà.

2012-02-10T11:47:00.001+01:00

Filo la llum nocturna,
a troques manyagues
dels bocins de lluna.

S'esllanguirà la por
i els iris clars sabran
trobar el lloc i el moment
d'una exquisida alegria.

(seguint la cantireta)

SÍ, si vols...

2012-02-10T11:20:00.003+01:00

Jo et vaig omplir de llum,
en aquella boira viscosa
sense pors de cap dels dos.
Filo la llum nocturna
i il·lumines l'iris,
verge de pèls udolants,
encís de sí a les fosques.

Seguint Glo.blos.blog.

LLUNA PLENA

2012-02-10T10:08:00.001+01:00

seguint a Deomises

No puc apartar

de tu el meu esguard,

Perla de la nit,

moneda de plata,

hipnòtica llum...

Deliri de llops i

de verges pàl·lides

Íncube (de deomises)

2012-02-10T10:04:00.003+01:00

[intentant seguir la zel]

Creix a l'obaga
El fred humit de l'íncube,
La melangia.

Amb passes gèlides,
Que tot ho vencen sempre,
Cap a mi avança.

Parrac, nuesa,
En el record de l'alba
M'esfilagarso.

d.

talls

2012-02-10T00:22:00.001+01:00

s’esperava, enfredorida,
a l’obaga
el fred s’escolava cos endins
i el temps es confonia amb el silenci
mentre encara els miserables
pensen que només, amb sang,
l’amor s’escriu.

(seguint onatge)

zel

Ets...

2012-02-09T23:09:00.003+01:00

(intentde seguir a la Pilar)

Dela seva rialla

enva quedar empeltada

laseva vida, encara

arala veig i al sento

enel capvespre...,

ode bon matí ran de mar,

oquan la pluja escriu

elseu poema, got a gota...

Elseu record encara

emva al galop a la sang...

Totés tan breu, tan fugisser.

Arael silenci em xiula

laseva cançó...

onatge

Miol

2012-02-09T21:48:00.001+01:00

Miola la gata,

fent equilibris sobre el radiador.

Li regala un somriure creixent

a la lluna invisible.

Els ulls convertits en dues ratlles,

observen el plàcid vol de l’hivern

darrere els vidres de les finestres tancades.

Miola la gata,

somiejant sobre les tecles d’un piano,

desfullant dubtes.

La incertesa volà

curant-li tristeses, amb el picarol

de la seva rialla.

Dolç viatge

2012-02-09T21:39:00.002+01:00

Dolç viatge viatger
viatgera vida d'amor
i de mort en el vent
inici, camí i final dolç.

(tot seguint Pakiba)

VIATGER

2012-02-09T17:32:00.000+01:00

L'aigua clara de la font
gelosa del nostre amor
s'ha fet amiga del vent.
No ha pogut ,però robar-me
la dolça i tendra cançò
del meu viatger errant
que m'ha dit que m'estimava
amb fràgil alè d'amor
i la més dolça mirada.

intent de seguir Elfeelang

Errant a recer

2012-02-09T12:54:00.000+01:00

Seré errant viatger
a recer de besades
amatent del vent
glopades d'aire
Erraré silent
per camps erms
per sembrar mots
que et refacin!

( intent de seguir Deomises i Marta)

EL DESIG DE TU... aquarel·la de l'Anton

2012-02-09T12:48:00.001+01:00

El desig de tu m'engalta

en el camí traçat d'antuvi.

Sense pressa,

però sense descans vindré

a teu encontre d'enyor.

El jardí espés de fulles i flors

no em deixa veure tes petjades

Laberint intricat tinc Amagatall

de records i hores passades...

Però no t'allunyis de l'abraçada...

Qui no necessita el contacte

de l'alé viu i estimat ?

Bel·ligerància (de deomises)

2012-02-09T12:36:00.000+01:00

[intentant seguir la Marta]

Amb la bel·ligerància pacífica de qui defensa
El territori del silenci entre mots i xiuxiueigs,
Canto a l'horitzó que davant meu es bada.

Tindré els mil·lennis en la gorja i la mirada
S'omplirà de lluita contra les injustícies que veig:
Cal repetir la revolta envers la recompensa
D'haver suportat l'enèsima bufetada.

d.

A recer

2012-02-09T12:04:00.003+01:00

(Poema començat intentant seguir Glo.bos.blog i seguint a Deomises)

Sense pressa ni treva

et vindré a buscar on siguis.

Amuntegaré els records

i 'aixugaré les llàgrimes.

Desembolicaré l'últim bes

que vaig guardar a recer de tots els vents,

i sense pressa ni treva

em calçaré de fermesa,

caminaré fins que l'últim raig de sol s'apagui

i tornar per sempre al teu costat.

Balsàmiques carícies (de deomises)

2012-02-09T10:45:00.001+01:00

[Intentant seguir la Carme Rosanas]

Balsàmiques i oloroses,
Com un riu clar que s'enduu
Penes i traüts enllà
Quan em parles, les paraules,

I les ombres doloroses
Fugen subtilment amb tu
Present i et voldré demà,
Per descobrir un món de faules.

Balsàmiques, com les fraules
En el punt just de madur,
Les teves suaus carícies.

I seré errant viatger
Fins que trobi les delícies
Del teu bes, al teu recer.

d.

EX-CURSUM

2012-02-09T10:44:00.002+01:00

Viatjo endins:
matèria orgànica.
Sospiro i pulmons
canvien de lloc.
El meu cor no es troba,
fora hi gela, dins l'anhela.

2012-02-09T10:40:00.004+01:00

Tanta és la joia
d'aquesta brisa fresca
que desclourem el puny
i trenarem paraules
balsàmiques i oloroses.
Per seguir tots junts
aquest viatge.

Seguin al deo, a la Laura a la Zel i a la Fanalet

Letícia (de deomises)

2012-02-09T00:31:00.003+01:00

[Intentant seguir la Laura T. Marcel]

Comença el dia
Amb una brisa fresca,
El teu somriure.

Pentina el núvol,
Omple la mar d'onatge;
Tanta és la joia...

d.

Un altre matí (II)

2012-02-09T00:15:00.000+01:00

(Seguint Zel)

Visc desesperada

pendent de novetats,

volent que cada dia

sigui un nou esclat.

Visc en una gàbia

amb reixes d'acer

que oprimeixen,

que ofegeuen,

que no es poden desfer.

Visc esperançada

en que aviat arribarà

amb una brisa fresca

i amb el pas canviat

un gran dia alegre,

un altre matí.

un altre matí

2012-02-08T21:34:00.001+01:00

Voleien els dies i el temps s’esmuny
silent i fugisser, com un punteig
com els flonjos flocs entre els dits vells
que ja no esperen res,
només rebre un altre matí un xic d’alè
un punt de força, desclore el puny
i dir, càlidament i fluix
encara sóc aquí.

zel

(seguint fanal blau)

2012-02-08T21:14:00.000+01:00

El cel se'n riurà com si mai no fes fred,
i en els vorals plens de neu verge
hi sabré veure el vent enblanquinat,
i un zumzeig de paraules que ressonen
-ara veloces, ara balsàmiques-
de companyia en el viatge.
Esdevindran flocs silents voleiant els meus dies.

NO ÉS

2012-02-08T21:05:00.000+01:00

Jo vull fer-te carn,
no pas ressò de pell,
i bes de foc,
no pas cremor a la dent.
I tot això que ara no,
mai tampoc és.

Seguint novesflors

Un ressò silent

2012-02-08T20:41:00.002+01:00

Dies vindran que em volen els pètals de les mans
potser et colliran amb destre virtuosisme
jo colliré el silenci a grapats, a manolls
i et miraré allunyar-te sota el ple de la lluna
una lluna callada, esquàlida, prudent
mentre, tu ja riuràs i riuran altres llunes
i el cel i tot riurà com si mai no fes fred
jo ompliré de paraules coves, cabassos, coves
cap al corrent del riu, coves plens de paraules
fins que la mar sencera esdevinga ressò.
Vindran pètals silents voleiant entre els dies.

2012-02-08T20:24:00.000+01:00

...i reviuràs els anys
de cofoies alegries compartides,
i alguna llàgrima que supura
pels vorals de la vida.
Que tinta el plor,
però que no es deixa véncer.

(seguint l'Antón)

i canviaras... aquarel·la de l'anton

2012-02-08T17:13:00.000+01:00

I canviaràs el teu color impol·lut
transformant-lo en or viu, llum, riquesa
i et colliran amb destra delicadesa
i et veneraran al puny...
els serviras de bandera

Ram

2012-02-08T16:22:00.001+01:00

Et deixo un ram
de flors seques.
Per embellir
l'absència de tu.
Tinc comptades les tiges.
Al capdamunt
de cada tija, un petó.

No hi fa res
viure en l'enyor
per besar-te de nou

D'una foto de la Isabel

Nòmade (de deomises)

2012-02-08T10:39:00.004+01:00

[Intentant seguir la Isabel]

L'esquema del desert
És l'horitzó i la duna,
La set, la solitud, jo.

I em desvetlla el ressò
Del temps, em manté despert
Fins al nou canvi de lluna:
Viure en enyor per besar-te.

d.

La sorra va caient

2012-02-08T08:07:00.001+01:00

(seguint Glo.bos i a tots)

La sorra va caient,
ens ennuvola la mirada,
esquitxa i solca nostra pell.
Ens arrossega
pels camins del temps.

Escriu, en moviment lleu
un llarg, llarguíssim poema.
I l'aigua, el vent, la neu i la veu
li (ens) van modificant l'esquema.

TEMPS

2012-02-07T16:30:00.001+01:00

seguint a l'Elfreelang

marca l'hora un rellotge
sense agulles ni esfera:
la sorra va caient,
sense pressa ni treva ...

Migratòria (III)(de deomises)

2012-02-07T13:12:00.004+01:00

[Intentant seguir la zel]

Niu de besades,
Petons que arrelen sempre
Al fons dels llavis.
Solament farà falta
Que els sentiments no migrin.