Itineràncies poètiques

Lluminàries (de deomises)

2012-02-11T18:22:00.001+01:00

[intentant seguir la zel]

Estels que lluen
En el camí de molles
Cap als teus llavis,
Faula que em meravella
De principi a fi sempre.

d.

si...

2012-02-11T17:36:00.001+01:00

si et reculls a la llar del meu pit
si busques l’escalf dels meus dits
si, malgrat saber que aquest desig
va contra el destí,
potser no hi haurà una galàxia de plaers,
però l’amor que puc oferir
va més enllà de l’infinit
i, estès als teus peus
veuràs lluents estels que et diuen el camí

(seguint Deo)

zel

Paràmetres (de deomises)

2012-02-11T16:28:00.004+01:00

[intentant seguir l'Elfreelang]

Sol a raig damunt les pells, en la nuesa.
I l'escalf neix als capcirons dels dits,
A la boca àvida de llavis aliens, en mi.

Un bes, una carícia, un món que deixa estesa
Tota una galàxia de plaers per a les nits
En què els paràmetres de la vida siguin el destí
Compartit, albergant-me en la llar dels teus pits...

d.

Sol a raig

2012-02-11T13:18:00.001+01:00

Sol a raig ,sol a dolls
rebem amb els ulls closos,
les parpelles tancades
i el cor obert ...
Sol a raig damunt les pells
escalfor de vida, llum del cel,
sol a dolls, rajos de tendresa
un incendi al cor!

( tot seguint Pakiba)

RAIG DE SOL

2012-02-11T12:11:00.000+01:00

Intentan seguir Motse...

Però si un petit raig de sol
pot fer possible reeixir l'esperança
que ens permet retrobar la serenor......

PINZELLADES DE COLOR D'ALEGRIA

2012-02-11T10:48:00.000+01:00

Quan sembla que tot s'acaba,
un bri d'esperança
et fa tornar a començar.
Com la brasa que s'apaga,
una bufada d'aire
la torna a fer revifar.

Alegria...

2012-02-10T22:01:00.001+01:00

(intent de seguir a Deomises)

L’alegriaés una flor

que floreix i espanseix

cada dia, i torna aflorir.

Dins de nosaltressempre

és primavera itardor...

Som el que volem ser,

i vivim segons elspensaments

que bressolem a lasang.

Comparteixo tot el quetinc,

només sóc un home...

En la fragilitat ibrevetat

de viure, hi ha l’alegria.

onatge

Panòplia (de deomises)

2012-02-10T21:25:00.005+01:00

[Intentant seguir l'Anton]

I retornaré al blanc, a la policromia
Del cor, al sentiment que és penell
Quan el vent de la vida bufa, atzarós.

I arribarà el dia en què les pors
Puguin deixar-se enrere, aquell dia
En què la vida sigui gaudi, plaer, pinzell
Curull de vius colors per pintar l'alegria.

d.

I NO TINDRÉ POR... una prova amb ceres

2012-02-10T19:35:00.001+01:00

Una prova amb ceres

..........

Un instant

embellirà colors

al meu viure.

Barrejaré

amb pinzell

la policromia

i em parlaran

cadascun

dels seus miracles

i retornaré al blanc

de la llum

i al negre

que ens escarrassa

les nit d’ull tancat

i esperit obert

a la fantasia del somni...

...i llampurnetes

veuré rodejant-me,

espurnes amigues,

xispetes de coloraines.

I no tindré por.

Seré valent?

Vigília (de deomises)

2012-02-10T13:12:00.003+01:00

[Intentant seguir la montse]

Esllanguir-se, desfer-se, potser existir.
Perquè viure també és decadència si el sol
No lluu per a la joia i el pleniluni futur
Ni desferma els somriures al fons dels llavis.

I la pupil·la, que vigila cada moviment indecís
Dels núvols, s'apressa a lligar rere els parpres
Els somnis que escapen amb ells -cotó fluix
De fluïdesa per omplir els mots- per a la vetlla.

I ja no hi ha nits en què manqui la plenitud del dia,
Malgrat l'absència i el silenci, ni la platja calma
De la infantesa que m'ha vist créixer i em recorda.

Desfer-se, esllanguir-se, potser morir lentament.
Perquè l'ànima que s'esfilagarsa no pot suportar
L'ímpetu d'un embat violent, rabiüt amor convuls.

d.

SÍ, VULL SEGUIR....

2012-02-10T12:20:00.001+01:00

Cada pas endavant
deixa esllanguida la por,
el dubte es desfà.

2012-02-10T11:47:00.001+01:00

Filo la llum nocturna,
a troques manyagues
dels bocins de lluna.

S'esllanguirà la por
i els iris clars sabran
trobar el lloc i el moment
d'una exquisida alegria.

(seguint la cantireta)

SÍ, si vols...

2012-02-10T11:20:00.003+01:00

Jo et vaig omplir de llum,
en aquella boira viscosa
sense pors de cap dels dos.
Filo la llum nocturna
i il·lumines l'iris,
verge de pèls udolants,
encís de sí a les fosques.

Seguint Glo.blos.blog.

LLUNA PLENA

2012-02-10T10:08:00.001+01:00

seguint a Deomises

No puc apartar

de tu el meu esguard,

Perla de la nit,

moneda de plata,

hipnòtica llum...

Deliri de llops i

de verges pàl·lides

Íncube (de deomises)

2012-02-10T10:04:00.003+01:00

[intentant seguir la zel]

Creix a l'obaga
El fred humit de l'íncube,
La melangia.

Amb passes gèlides,
Que tot ho vencen sempre,
Cap a mi avança.

Parrac, nuesa,
En el record de l'alba
M'esfilagarso.

d.

talls

2012-02-10T00:22:00.001+01:00

s’esperava, enfredorida,
a l’obaga
el fred s’escolava cos endins
i el temps es confonia amb el silenci
mentre encara els miserables
pensen que només, amb sang,
l’amor s’escriu.

(seguint onatge)

zel

Ets...

2012-02-09T23:09:00.003+01:00

(intentde seguir a la Pilar)

Dela seva rialla

enva quedar empeltada

laseva vida, encara

arala veig i al sento

enel capvespre...,

ode bon matí ran de mar,

oquan la pluja escriu

elseu poema, got a gota...

Elseu record encara

emva al galop a la sang...

Totés tan breu, tan fugisser.

Arael silenci em xiula

laseva cançó...

onatge

Miol

2012-02-09T21:48:00.001+01:00

Miola la gata,

fent equilibris sobre el radiador.

Li regala un somriure creixent

a la lluna invisible.

Els ulls convertits en dues ratlles,

observen el plàcid vol de l’hivern

darrere els vidres de les finestres tancades.

Miola la gata,

somiejant sobre les tecles d’un piano,

desfullant dubtes.

La incertesa volà

curant-li tristeses, amb el picarol

de la seva rialla.

Dolç viatge

2012-02-09T21:39:00.002+01:00

Dolç viatge viatger
viatgera vida d'amor
i de mort en el vent
inici, camí i final dolç.

(tot seguint Pakiba)

VIATGER

2012-02-09T17:32:00.000+01:00

L'aigua clara de la font
gelosa del nostre amor
s'ha fet amiga del vent.
No ha pogut ,però robar-me
la dolça i tendra cançò
del meu viatger errant
que m'ha dit que m'estimava
amb fràgil alè d'amor
i la més dolça mirada.

intent de seguir Elfeelang

Errant a recer

2012-02-09T12:54:00.000+01:00

Seré errant viatger
a recer de besades
amatent del vent
glopades d'aire
Erraré silent
per camps erms
per sembrar mots
que et refacin!

( intent de seguir Deomises i Marta)

EL DESIG DE TU... aquarel·la de l'Anton

2012-02-09T12:48:00.001+01:00

El desig de tu m'engalta

en el camí traçat d'antuvi.

Sense pressa,

però sense descans vindré

a teu encontre d'enyor.

El jardí espés de fulles i flors

no em deixa veure tes petjades

Laberint intricat tinc Amagatall

de records i hores passades...

Però no t'allunyis de l'abraçada...

Qui no necessita el contacte

de l'alé viu i estimat ?

Bel·ligerància (de deomises)

2012-02-09T12:36:00.000+01:00

[intentant seguir la Marta]

Amb la bel·ligerància pacífica de qui defensa
El territori del silenci entre mots i xiuxiueigs,
Canto a l'horitzó que davant meu es bada.

Tindré els mil·lennis en la gorja i la mirada
S'omplirà de lluita contra les injustícies que veig:
Cal repetir la revolta envers la recompensa
D'haver suportat l'enèsima bufetada.

d.

A recer

2012-02-09T12:04:00.003+01:00

(Poema començat intentant seguir Glo.bos.blog i seguint a Deomises)

Sense pressa ni treva

et vindré a buscar on siguis.

Amuntegaré els records

i 'aixugaré les llàgrimes.

Desembolicaré l'últim bes

que vaig guardar a recer de tots els vents,

i sense pressa ni treva

em calçaré de fermesa,

caminaré fins que l'últim raig de sol s'apagui

i tornar per sempre al teu costat.

Balsàmiques carícies (de deomises)

2012-02-09T10:45:00.001+01:00

[Intentant seguir la Carme Rosanas]

Balsàmiques i oloroses,
Com un riu clar que s'enduu
Penes i traüts enllà
Quan em parles, les paraules,

I les ombres doloroses
Fugen subtilment amb tu
Present i et voldré demà,
Per descobrir un món de faules.

Balsàmiques, com les fraules
En el punt just de madur,
Les teves suaus carícies.

I seré errant viatger
Fins que trobi les delícies
Del teu bes, al teu recer.

d.

EX-CURSUM

2012-02-09T10:44:00.002+01:00

Viatjo endins:
matèria orgànica.
Sospiro i pulmons
canvien de lloc.
El meu cor no es troba,
fora hi gela, dins l'anhela.

2012-02-09T10:40:00.004+01:00

Tanta és la joia
d'aquesta brisa fresca
que desclourem el puny
i trenarem paraules
balsàmiques i oloroses.
Per seguir tots junts
aquest viatge.

Seguin al deo, a la Laura a la Zel i a la Fanalet

Letícia (de deomises)

2012-02-09T00:31:00.003+01:00

[Intentant seguir la Laura T. Marcel]

Comença el dia
Amb una brisa fresca,
El teu somriure.

Pentina el núvol,
Omple la mar d'onatge;
Tanta és la joia...

d.

Un altre matí (II)

2012-02-09T00:15:00.000+01:00

(Seguint Zel)

Visc desesperada

pendent de novetats,

volent que cada dia

sigui un nou esclat.

Visc en una gàbia

amb reixes d'acer

que oprimeixen,

que ofegeuen,

que no es poden desfer.

Visc esperançada

en que aviat arribarà

amb una brisa fresca

i amb el pas canviat

un gran dia alegre,

un altre matí.

un altre matí

2012-02-08T21:34:00.001+01:00

Voleien els dies i el temps s’esmuny
silent i fugisser, com un punteig
com els flonjos flocs entre els dits vells
que ja no esperen res,
només rebre un altre matí un xic d’alè
un punt de força, desclore el puny
i dir, càlidament i fluix
encara sóc aquí.

zel

(seguint fanal blau)

2012-02-08T21:14:00.000+01:00

El cel se'n riurà com si mai no fes fred,
i en els vorals plens de neu verge
hi sabré veure el vent enblanquinat,
i un zumzeig de paraules que ressonen
-ara veloces, ara balsàmiques-
de companyia en el viatge.
Esdevindran flocs silents voleiant els meus dies.

NO ÉS

2012-02-08T21:05:00.000+01:00

Jo vull fer-te carn,
no pas ressò de pell,
i bes de foc,
no pas cremor a la dent.
I tot això que ara no,
mai tampoc és.

Seguint novesflors

Un ressò silent

2012-02-08T20:41:00.002+01:00

Dies vindran que em volen els pètals de les mans
potser et colliran amb destre virtuosisme
jo colliré el silenci a grapats, a manolls
i et miraré allunyar-te sota el ple de la lluna
una lluna callada, esquàlida, prudent
mentre, tu ja riuràs i riuran altres llunes
i el cel i tot riurà com si mai no fes fred
jo ompliré de paraules coves, cabassos, coves
cap al corrent del riu, coves plens de paraules
fins que la mar sencera esdevinga ressò.
Vindran pètals silents voleiant entre els dies.

2012-02-08T20:24:00.000+01:00

...i reviuràs els anys
de cofoies alegries compartides,
i alguna llàgrima que supura
pels vorals de la vida.
Que tinta el plor,
però que no es deixa véncer.

(seguint l'Antón)

i canviaras... aquarel·la de l'anton

2012-02-08T17:13:00.000+01:00

I canviaràs el teu color impol·lut
transformant-lo en or viu, llum, riquesa
i et colliran amb destra delicadesa
i et veneraran al puny...
els serviras de bandera

Ram

2012-02-08T16:22:00.001+01:00

Et deixo un ram
de flors seques.
Per embellir
l'absència de tu.
Tinc comptades les tiges.
Al capdamunt
de cada tija, un petó.

No hi fa res
viure en l'enyor
per besar-te de nou

D'una foto de la Isabel

Nòmade (de deomises)

2012-02-08T10:39:00.004+01:00

[Intentant seguir la Isabel]

L'esquema del desert
És l'horitzó i la duna,
La set, la solitud, jo.

I em desvetlla el ressò
Del temps, em manté despert
Fins al nou canvi de lluna:
Viure en enyor per besar-te.

d.

La sorra va caient

2012-02-08T08:07:00.001+01:00

(seguint Glo.bos i a tots)

La sorra va caient,
ens ennuvola la mirada,
esquitxa i solca nostra pell.
Ens arrossega
pels camins del temps.

Escriu, en moviment lleu
un llarg, llarguíssim poema.
I l'aigua, el vent, la neu i la veu
li (ens) van modificant l'esquema.

TEMPS

2012-02-07T16:30:00.001+01:00

seguint a l'Elfreelang

marca l'hora un rellotge
sense agulles ni esfera:
la sorra va caient,
sense pressa ni treva ...

Migratòria (III)(de deomises)

2012-02-07T13:12:00.004+01:00

[Intentant seguir la zel]

Niu de besades,
Petons que arrelen sempre
Al fons dels llavis.
Solament farà falta
Que els sentiments no migrin.

seguici de l'inici a la meva manera

2012-02-06T21:57:00.003+01:00

l’alè dels infants de somriure fàcil
m’han fet un pitrall d’escalf
han fos el gebre
tinc un vestit d’irisats colors
que em salven el cor i l’ànima
m’han pintat, també, un estel al front
sóc l’elegida per acollir nius de petons

(seguint Rafel )

perdoneu-me la imatge, zel

INICI MATINAL TREMOLÓS

2012-02-06T20:52:00.002+01:00

Seguint la M. Roser

L’estel del dia
ha niat rere la finestra
amb irisat cor de gebre

En efímera llambregada,
abans de fondre’s amb l’alè
d’un baf de cristall.

2012-02-06T14:59:00.001+01:00

RECORD D'UN SOMRIURE -Per l'Anton-

Ferm com una roca,
amb el cor arrelat a la terra.
Orfe avui de companyia...
Moixonets et cantaran,

refilets i melodies...
recorts dolços, i al seu bec,
algun d'ells, durà un somriure,
que volant a frec de cel...
l'hi ha donat l'estel del dia.

M. Roser Alguè Vendrells ( seguint totes les sensibil·litats)

Calèndules (de deomises)

2012-02-06T14:25:00.002+01:00

[intentant seguir novesflors]

Diré nosaltres.
No cal cap més paraula
Per unir el llavi
I el bes. Sabem que viure
És somriure i ferida.

TANKA PER A L'ANTON

2012-02-06T13:07:00.002+01:00

Un gran poema
no el sabria improvisar.
Molts anys complisques.
Nosaltres estem amb tu
i tu estàs amb nosaltres.

Continguda

2012-02-06T12:31:00.000+01:00

M'estimo els colors bruts,
el marró-gris fosc,
més que el negre absolut,
que els primaris, molt sovint.
Els turons els prefereixo a voltes
a les muntanyes exhuberants de neu.
Una bassa, millor que
una cascada.
Un dia rúfol,
més que de ple sol.
Cerco el misteri en l'amor,
en la poesia,
en la vida,
mai ser del tot desperta,
ni del tot inconscient.

[provo de contindre-us una mica a tots]

Dibuixador d'esperances

2012-02-06T12:20:00.001+01:00

Envoltant-te,
ens expliques la vida
amb la música que et batega
a compàs de realitats.

I et sabem el somriure,
perquè l'encomanes,
dibuixant la paraula.
Dibuixant-nos, sempre,
una esperança.

[seguint una mica tothom...]
Per molts anys, Antón!!!
Una abraçada llarga, immensa.

Bategant

2012-02-06T12:09:00.000+01:00

Tic tac de carn i sang
rellotge precís d'emocions
batega batecs d'absència
batega batecs presents

De colors vius

2012-02-06T11:53:00.003+01:00

De groc i ocre,
vuitanta són els cops
que el cor batega en repòs,
sense la teva presència.
Vine a escalfar el color,
la galta colrada.

Seguint Fanal Blau

Jo et duré el groc

2012-02-06T11:19:00.001+01:00

Jo et duré el groc.
Color d'un sol que escalfi,
els teus vuitanta.

Una càlida abraçada, Antón!

TINC

2012-02-06T11:12:00.001+01:00

No sé que tinc,
no tinc res i
ho tinc tot.
Tu i jo tenint-nos
a prop,
per sempre.

Tinc una rosa per tu

2012-02-06T10:02:00.002+01:00

Una rosa de l'Anton per l'Anton

En mig del fred

sota la neu

encara floreix la rosa.

La rosa del teu caliu

que sempre ens acompanya.

Retorno humilment

els colors de l'afecte

que tendrament has repartit arreu.

Camino senderes obertes

de mots i somriures

Que passis molt bon dia, Anton!

Ram de margarides per l'Anton

2012-02-06T07:30:00.000+01:00

Avui sóc jo qui vinc a tu
amb un ram de solets còmplices,
com els que tu em regalares
il-luminant els meus dies.
Imitant-te, encatifo versos
pels que et convido a passejar
volant als temples de la imaginació
que inventaran mil i un somriures.
Aquests obriran pas a una sendera
que em permetrà arribar a tu
i felicitar-te, Amic.
Per molts anys!

Ferroviària eminència (II)(de deomises)

2012-02-06T00:01:00.003+01:00

[Aprofitant l'avinentesa del 81è aniversari de rebaixes/Anton
Intentant seguir la M. Roser Algué Vendrells]

Els mariners pleguen veles,
El cant els ha enamorat.
No hi ha enlloc més paraules
Avui que a la mar; el seu embat

Anuncia el dia que endeguem
Amb trenets i mots, amb el vers
Adient i la ploma delitosa
De cantar als esguards desperts.

Els mariners pleguen veles,
I el poeta s'omple de quietud
Per brodar en el paper estrofes
De llum, plenes, contra la solitud:

Avui, musa, estem de celebració,
I no necessitem rebaixes d'inspiració!

2012-02-05T23:00:00.001+01:00

CANTS

(seguint Pakiba)

Sola, asseguda a la platja,

miro les ones dansar

i escolto cants de sirenes,

que es capbussen en la mar.

Els mariners pleguen veles,

el cant els ha enamorat.

M. Roser Algué Vendrells

ONADA

2012-02-05T21:29:00.000+01:00

Seguim Dionises....

Les ones cansades ja,
reposen damunt la sorra.
Els pescadors, a les barques,
canten cançons marineres,
tiren les xarxes al mar
volen fer una bona pesca.

Memòria (III)(de deomises)

2012-02-05T21:05:00.005+01:00

[Intentant seguir la Marta]

Com còdols en la platja ampla del món, perdura
La memòria, malgrat l'onatge,
En la meva ment, aquest viatge
Llarg i costerut que és la vida, que tot ho escura.

I l'escuma dels dies devora alegries, rutina i plors,
Fins i tot la minestra més dura.
Sabrem servar-la demà, tot i que ens mudi el cos?

dolç oblit

2012-02-05T20:27:00.001+01:00

(Intentant seguir a novesflors)

Còdols que l’aigua arraconarà per sempre

com el pensament que m’ estreny el cap

i arribarà el dolç oblit,

que a la llum d’un nou dia

em farà despertar de nou.

Còdols en l'aire

2012-02-05T19:13:00.000+01:00

Seda esgarrada
els mots esdevingueren.
La pedra sura?
Trepitjant camins rúfols
he vist còdols en l'aire.

Seda

2012-02-05T14:54:00.001+01:00

[seguint Deomises ]

Seda de rulls,
de pells que llisquen senceres
com mapes de setí sense dreceres,
pels camins de vida i de sal viva.
Jo et veia viva
i hi vivia, dins teu,
el cos mor i la memòria perdura.
La pedra que sura.

Nostàlgia (III)(de deomises)

2012-02-05T14:20:00.006+01:00

[Intentant seguir l'Anton]

El núvol traça
Blancs camins insondables
Amb fil de seda.
Només tinc l'esperança
Que sàpiguen guiar-te

Cap al retorn de joia,
La fi de la tristesa.

d.

RERE EL TRAÇ...

2012-02-05T13:29:00.001+01:00

Seguint l'Efri...

....

Rere el traç de ta última peuada

percebo teu alè, teva mirada,

ta presència difuminada...

On ets? on ets? On ets ?...

Em veus i em contemples

callant el teu secret... ?

Jo imploro canti ta veu clara,

que ajoqui en mi com ocell,

però, ni el ventijol l’apropa

ni la tempesta feliç flueix...

Amagada darrere nuvolada

et tapes...? Escassejateva llum

i no puc caminar per l’aigua

del riu del desig que em du a tu.

Ha desaparegut silent, callada,

la rialla que em conduïa ...

i...,ara, la tristesa em mira als ulls.

Traçant un traç

2012-02-05T12:39:00.000+01:00

Traçant un traç amb petjades amigues
damunt la neu gelada de l'oblit.
Pintem traços profunds amb solcs tendres
i cada solc aboquem llavors de memòria.
Reomplim l'oblit amb imatges i sons
refem del tot l'esvoranc i fem créixer
Altre cop la vida traçada a forca d'esforç
altre cop el record esborrant la tristesa.

Traç i lletra

2012-02-05T10:07:00.003+01:00

(seguint a zel i a fanal blau)

L'oblid profund,
la foscor extrema,
el buit constant,
el gust de metall i sal.

Quan el gust, el buit
i la foscor i l'oblit
em signin els sentits,
quan siguin eix al cervell,
vull lliscar i ser veu
a l'hàlit del poema,
vull ser traç i lletra,
vull ser mot de vespre,
color tot definit,
salabror encesa,
llum d'estel a la nit,
alè especiat de poeta.

I al matí, paisatge
amb polsim d'amor i terra.

2012-02-05T09:43:00.002+01:00

Es despertà, però,

a punta de dia,

i encara hi trobà

un paisatge.

la cara fosca

2012-02-05T01:10:00.002+01:00

“Així amanyagaré el teu cos...”
li deia, i s’acostava, i el pressentia
només que no hi havia als seus ulls
allò que la boca deia
ni a les mans allò que prometia
quan, amagant la mà rera l’esquena
l’únic desig que tenia
no era fer de dos cossos un,
allò que, obsessiu, perseguia
era ensorrar el meu, a l’únic son
etern, a l’oblit profund.

(seguint Carme, en contrast)

Com l'amor

2012-02-05T00:08:00.003+01:00

Com el dia estima la claror del sol
així jo vull ser un, amb tu

Com el riu batega en l'aiguabarreig
així et busca el meu desig

Com l'herba desitja la pluja
així t'estimo i et rebo en mi

Com la brisa suau damunt la pell
així amanyagaré el teu cos.

Pèrdua [Efemèrides II](de deomises)

2012-02-04T23:23:00.006+01:00

[Intentant seguir la Dafne]

Perquè la memòria salva mots i melodies,
Absències fetes presents i vides dedicades
A l'amor i a la terra, a la llibertat i a la justícia.

Perquè conserva la llum i l'harmonia dels dies,
La dolçor d'un cor novell i de boques besades,
La brisa entre els cossos quan ve la carícia.

Perquè no malmet el cel ni la mar ni el temps
Que s'ha viscut amb la joia d'una cançó bella,
Que lluita contra tot el que s'interposi entre
L'home i el camí a recórrer, aquest verí d'ofidi

Que corromp l'ahir, l'avui i el demà, ensems.
Perquè la memòria ens retorna la vil estella
De la teva pèrdua, que ens burxa el cor, al centre
De l'existència, sabem que encara ets aquí, Ovidi.

d.

MELANGIA

2012-02-04T22:18:00.001+01:00

Avui en faries 70,
però ja en fa molts que vas marxar,
tot un poble et recorda,
i esmola un somriure
pensant en el teu esperit de llibertat.
Per molts anys Ovidi,
siguis on siguis,
ací et mantenim
i en les Itineràncies Poètiques
d'aquests blogaires
et volem homenatjar
perquè perdures en la nostra memòria
i ens segueixes fent bategar!!!

(seguint deomises)

RETROBADA

2012-02-04T21:02:00.000+01:00

El teu somriure
em fa feliç,
desperta l'esperança
i desfà dubtes.

Estació

2012-02-04T16:03:00.003+01:00

Pregària/Carícia (de deomises)

2012-02-04T15:07:00.003+01:00

[Intentant seguir l'Elfreelang]

Voler, tal volta,
Errar d'hora i de dia
Perquè no torni
Aquesta melangia
Pel bes, per la carícia.

d.

El tren arriba ( seguint a Dafne)

2012-02-04T13:44:00.004+01:00

El tren arriba
tu te'n vas.
Puges i em mires
fas adéu amb la mà.
Engeguen motors
el cor s'accelera
corro per l'andana
ja no et veig
caic i m'aixeco...
Algú em tusta l'espatlla
no és cap somni
has baixat...
Ens havien errat d'hora i de dia.
Ara sabem que el proper tren
tardarà.

JA TE´N VAS!

2012-02-04T11:20:00.005+01:00

El darrer tram d'escales
anuncia el teu destí;
en solitud, silenciós
vas pujant cada esglaó
mentre l'ofec t'atrapa,
però el teu coratge
encara no s'ha fos.
M'allargues la mà,
em mires i em dius:
"nena, això s'acaba",
el meu tren
ja és a l'estació!

(seguint la Marta)

M'ESCALFO EN TEU NEGUIT

2012-02-04T10:45:00.000+01:00

3 – 2 -12

M’escalfo en teu neguit

que se’m mostra a tothora.

-On ets, on vas,fem tal cosa ?

I junts ens hi abraçàvem

a la taleia amb tot delit.

Ara, m’esperones,

et veig propera

collint-me les mans.

-Tirem per aquí?...

I sense saber on puc trobar-te

et sento immensament en mi.

Destí

2012-02-04T10:09:00.001+01:00

(intentant seguir a l’Isabel)

Abans d’arribar a destí et vestiré de carícies

i et pentinaré de petons, llavors,

ballarem a ritme de l’amor

i no hi haurà cabuda per a res més.

Ressonaran per tot arreu els sentiments,

i anirem de bracet amb les butxaques plenes de felicitat,

fins que la terra que hem trepitjat ens oblidi

perquè haurem arribat a destí.

Esclati la joia

2012-02-04T00:26:00.002+01:00

(segunt a Pilar i a Laura T. Marcel)

Esclati la joia,
juguin els ocells,
cantin les sirenes,
niïn als cors els estels.

I per a cada vida,
que sigui llarg el camí
amb desnivells, brogit,
giragonses, rètols i cruïlles
abans d'arribar a destí.

Caliu

2012-02-04T00:19:00.001+01:00

...seguint a la Pilar

A la finestra, el caliu del foc
dibuixa un alè de mandra.
Amb el dit hi perfilo un cor
amb regalims d'aigua...

Esclat

2012-02-03T23:02:00.000+01:00

Seguin a Laura T. Marcel

Esclati la joia,

del pensament silenciós que ens acompanya.

En la solitud de la nit d’hivern,

saltin les guspires que escalfin el fred

en els espais que tenen gust de records.

Al lluny,

centellegen ocells volàtils

que ens xiuxiuegen el camí

contra les inclemències del pas del temps.

FUGITIU

2012-02-03T22:09:00.000+01:00

S'enfila ufanós sense manilla,
esborra amb neu la seva petjada,
vol fer-se invisible, vol ser lliure.

Llàgrimes apàtrides (de deomises)

2012-02-03T21:59:00.005+01:00

[Intentant seguir la Laura T. Marcel, respectuosament]

He vist les llàgrimes del pare, la tristesa
Més amarga que pugui existir al món, i he escrit
Versos d'elogi a l'arada, al cereal, al terròs.

He volgut que transcorri el temps depressa,
Que vinguin els fruits de la feina, que s'eixugui
El rostre patern i desaparegui el plor, per rebre
El moment de la joia i del retorn a la terra.

d.

La mare terra

2012-02-03T21:12:00.000+01:00

(Seguint Cantireta)

Pentina la terra
i l'engalana.
Treballa ufanós
contra les inclemències.
Prepara el terreny
per plantar llavors.
I espera pacient
que passi el temps,
que segueixi el curs,
que el procés culmini,
que les sorpreses siguin en tot cas grates
i que finalment esclati la joia,
collint el fruit,
el premi merescut
a la feina ben feta.
(En homenatge al meu pare que està ara molt delicat i que plora per no poder tornar a la seva terra)

2012-02-03T17:33:00.004+01:00

Clepsidra, com l'hidra,
manilla d'aigua.
Petja la platja,
i la fa mare,
petxina, i la pentina.

( seguint la Carme R. i la Isabel )

Períodes (de deomises)

2012-02-03T17:12:00.003+01:00

[Intentant seguir la Carme R. i la Isabel]

Enteranyina
El paisatge, clepsidra
Del temps que marxa:
Hores i petges sobre
La platja de la vida.

d.

Petjades

2012-02-03T17:07:00.001+01:00

(seguint Carme)

Esborrarà el vent les petjades a la sorra,
s'endurà el mar tants records a les seves profunditats...

Aixecarà passarel·les, dics i ports la constructora
fins canviar el mapa del món que havies trepitjat.

Un dia qualsevol giraràs el gest enrere
i aquell teu -nostre-vell paisatge, ja no el reconeixeràs...

Rescataré

2012-02-03T16:45:00.005+01:00

Rescataré, del pou dels mots,

tot els que necessitem per

construir el nostre món.

Amb la paciència infinita

de recompondre'ls un a un

fins que tornin a tenir significat.

Com l'aventurer entre les dunes d'un desert

que guarden tants secrets i tants perills.

Sense treva ni desconhort.

Seguint les petjades a la sorra

que hem deixat en el nostre llarg viatge.

Entre tots

2012-02-03T16:32:00.001+01:00

(Seguint deomises)

Com l'aventurer entre les dunes d'un desert,
com el vent que oneja el blat verd de maig,
com el silenci que la lluna de nit traspua,
com el blanc del gel que ja és transparent.

Com el goig de la primera flor del roser
com la música d'un rierol sense esquers,
com la increïble saviesa de l'aranya o l'abella,
com el raïm que al vell cep va creixent...

Com la virtut que un dia s'esberla,
com oblides els llibres que a la vida has llegit,
com els teus ulls van ara de passeig per aquí,
així el poema va traient del pou dels mots
idees rimades per fer versos escrits entre tots...

Importància (de deomises)

2012-02-03T14:03:00.008+01:00

[Intentant seguir la Pilar]

Del joc i del foc, com una guspira
Estiuenca que reclama la seva presència
I importància, m'he banyat en el badall
Del matí bellíssim, en l'excelsitud del verd

Perquè el poeta no mori en silenci
Ni el pintor enmig del caòtic garbuix
D'una pintura rebel que no vol néixer

I recorro el pati on vaig créixer
Amb els genolls pelats de la innocència
Perquè la curiositat en tot moment em venci

Com l'aventurer entre les dunes d'un desert
Que vol ser explorat, com l'olor del marduix
Que anhela ésser flaire barrejada en el ball
De la brisa que pentina el record i el regira.

d.

Brins de llum i caramel

2012-02-03T13:18:00.000+01:00

Dibuix de Carme Rosanas

És el teu quadre un poema
que amb les seves formes gràfiques dialoga amb mi,
atrapant-me
en la sorpresa de la llum blanca, fugaç,
que s'esvaeix en traços eteris en la llunyania.
Sento l'encanteri mil•limètric;
del joc de llums i colors
de vistes vívides,
de teulades vermelles,
de troncs vincladissos,
de verds aeris que sembren l'aire,
de brins de llum i caramel.

M'escalfo les mans

2012-02-03T12:15:00.001+01:00

De la foto de Fanal blau

Fa fred però res és mort

i aquest caliu que no s'acaba...

Hem fet un foc i jo m'hi acosto.

I ha plogut tant que les rieres plenes

s'han endut totes les flors.

I ha fet tan fred que el món

ha quedat cobert de neu gelada.

Però res no és mort,

i m'escalfo les mans.

Només de calidesa,

a les galtes em torna el somriure.

A LES GALTES EL SOMRIURE...boli ràpit pintat

2012-02-03T10:23:00.000+01:00

2 – 2- 12

A les galtes el somriure

sortint-ne

de l’instant del fred.

Fred que el vent porta.

Fred que no es vol intern.

I,... el somriure

Treu l’esperit al carrer

I ens clama i exclama :

-Per què vols elfred ?

2012-02-03T08:39:00.000+01:00

PARTE METEROLÒGIC

Fa fred, però res és mort.
A les cinc, just quatre volves de neu,
una enfarinada breu
que en no res glaça els carrers
que, poc a poc, van despertant.
Però res és mort,
ni avui el fred ho mata.
Des d'aquí i des de lluny
m'arriba l'escalfor
com una manta de llana.
La predicció
és de la veure't somriure
i abrigar-te les rialles.

2012-02-03T00:21:00.001+01:00

El fred, la mort

la gelor i el desconsol

la solitud del desamor.

Torna a florir

s’omplen els ulls de colors,

tu segueixes en mi.

Torna la vida

s’il·lumina tot de nou

avui, surt el sol.

seguint a la Marta

Quan hi penso

2012-02-02T23:12:00.002+01:00

(Intentant seguir Deomises)

Sense pensar mai en la mort,

hem omplert la vida de colors

Però avui que les llàgrimes

es despengen dels meus ulls,

vull retallar tots els colors viscuts

per penjar-los en el meu cor

que plora la teva mort.

Exèquies (de deomises)

2012-02-02T17:47:00.002+01:00

[intentant seguir la montse]

Resistir més enllà del fred
I del desert i dels cops
Que vinguin al llarg dels anys
Com una flor que busca el sol
I creix vers el cel i bleixa
I anhela tenir nous tanys.
Sense pensar mai en la mort.

d.

RESISTÈNCIA

2012-02-02T17:23:00.001+01:00

Poblant el silenci

sense finestra

el banc és el meu llit

els cartrons són els llençols

per tauleta tinc un pot

i de sostre el cel llunyà.

Aquesta nit gèlida

sense estels

la lluna m'acarona i

em dóna força per resistir

com la flor de neu

dalt de la muntanya.

Tinta

2012-02-02T16:24:00.001+01:00

Seguint a la Carme

Darrere la pluja freda,

tinta invisible

escriu el meu oblit,

al costat de la boira

que emmordassa al temps.

Finestra endins,

la nota més alta,

cau del pentagrama

poblant el silenci.

Somni del 62 ( seguint la Isabel)

2012-02-02T13:15:00.001+01:00

En els retalls de la finestra
veig el somni boirós del 62
sembla que el pol nord se'ns tiri damunt
amb vent gelat i volves de neu
em retorna la infantesa
no fa fred entremig de tanta calidesa!

Obriu la finestra!

2012-02-02T12:24:00.001+01:00

(Segueixo a Imma, deo, Anton, Carme i Fanal Blau)

Obriu la finestra!

Que entri a casa la llum

primera de l'albada,

l'espectacle de la pluja neta i freda,

i després, la blancor exquisida de la nevada.

Obriu-la! quan la tingueu oberta,

veureu paratges de la vostra infantesa

retallats pel record als vidres de la finestra...

2012-02-02T12:20:00.001+01:00

Volves de neu

i el foc xiuxiueja.

Silenci blanc.