tag:blogger.com,1999:blog-251238363002784515.post7585736653402032612..comments2024-01-03T00:43:08.917+01:00Comments on Itineràncies poètiques: ...i el mar...Carme Rosanashttp://www.blogger.com/profile/03390051173518641580noreply@blogger.comBlogger7125tag:blogger.com,1999:blog-251238363002784515.post-5105716739295641402010-07-15T11:38:45.537+02:002010-07-15T11:38:45.537+02:00Amb la terra al mig per plantar-hi peus i bandera,...Amb la terra al mig per plantar-hi peus i bandera, el mar de nostres quefers i el cel de nostre magi em d'abraçar-los tots plegats, saben els tres de nosaltres... que ens guiin ... Anton.rebaixeshttps://www.blogger.com/profile/18319701645166000767noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-251238363002784515.post-4379842128434843822010-07-15T10:59:28.998+02:002010-07-15T10:59:28.998+02:00Em fa venir al cap la cançó de Manel: http://www.y...Em fa venir al cap la cançó de Manel: http://www.youtube.com/watch?v=GjWLXZ4WdQU<br /><br />... però tu i jo no ens hem banyat mai al mar.Rafelhttps://www.blogger.com/profile/13866718061790880731noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-251238363002784515.post-48806061924811168172010-07-15T10:52:09.379+02:002010-07-15T10:52:09.379+02:00Zel, tu fas els dibuixos amb el Paint també? Com m...Zel, tu fas els dibuixos amb el Paint també? Com m'agrada! Aquest és molt xulo i el poema també, és clar!<br />T'agafo el relleu, en les lletres, no en el dibuix...Laura T. Marcelhttps://www.blogger.com/profile/07914803824871729498noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-251238363002784515.post-76616964481382932152010-07-15T10:43:05.188+02:002010-07-15T10:43:05.188+02:00Quanta raó que tens, zel, la mar del temps ho acul...Quanta raó que tens, zel, la mar del temps ho acull tot. Molt bonic el poema.novesflorshttps://www.blogger.com/profile/09091707943802404519noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-251238363002784515.post-75218661725475224792010-07-15T09:30:42.619+02:002010-07-15T09:30:42.619+02:00Vaja, quines hores, zel, ja veig que em guan...Vaja, quines hores, zel, ja veig que em guanyes encara de tronera :)<br /><br />T'ha quedat un mar preciós en el teu dibuix i uns amors esperançats i bonics al poema.<br /><br />Bon dia, preciosa!Carme Rosanashttps://www.blogger.com/profile/03390051173518641580noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-251238363002784515.post-37717246918459087842010-07-15T06:01:44.071+02:002010-07-15T06:01:44.071+02:00"Per on baixa el Llobregat
dels Pirineus a l..."Per on baixa el Llobregat <br />dels Pirineus a la plana, <br />don Guillem de Mont-rodon <br />a trenc de dia davalla, <br />voltat de comtes i ducs <br />en ufanosa colcada. <br />De l'alta sella en l'arçó, <br />sobre arabesca gualdrapa, <br />seu en Jaume nostre rei; <br />no du més corona encara <br />que la de son cabell d'or <br />que algun àngel li ha deixada. <br />Lo tenia presoner <br />Narbona dins sa muralla: <br />al vencedor de Muret <br />Mont-rodon lo demanava; <br />Monfort no l'hi vol donar, <br />per gendre diu que se'l guarda. <br />Quan lo sant Pare en té esment, <br />que a corre-cuita, li mana, <br />torne son rei a Aragó <br />i al Pirineu la seva àliga. <br /><br />Catalunya, aixeca el front, <br />doble sol avui t'aguaita, <br />lo sol que et surt a orient <br />i el que t'ix a tramuntana. <br />Lo que et surt al Pirineu <br />te vol donar una ullada; <br />mes, infantó de sis anys, <br />no vol ésser vist encara, <br />ja el veuran a Lleida prou <br />davant la cort catalana. <br />Abans d'arribar a Berga <br />s'enfilen per la muntanya, <br />per entre Estela i Queralt <br />de Campllong envers la plana; <br />quan són al mig de Campllong <br />la nit fosca és arribada. <br /><br />Lo Campllong té com un bres <br />dues serres per barana, <br />per coberta un bosc de pins <br />verds tot l'any com l'esmeragda. <br />Corona immensa de tots <br />és una hermosa pinassa, <br />pinetells semblen los pins <br />entorn de llur sobirana,<br /><br />geganta dels Pirineus <br />que per sang té rius de saba.<br />Com una torre és son tronc<br />que s'esbadia en tres branques<br />com tres titans rabassuts<br />que sobre els núvols s'abracen,<br />per sostenir en lo cel<br />una cúpula de rama<br />que fa ombra a tot lo pla<br />com una nova muntanya.(...)<br />En dolça contemplació <br /><br />lo sorprèn lo bes de l'alba;<br />al bes de l'alba i al seu<br />don Jaume se desvetllava;<br />-He somiat que era gran<br />i d'un bell país monarca,<br />d'un bell país com aqueix<br />entre la mar i la muntanya.<br />Com eix pi meravellós,<br />mon regne posà tres branques,<br />foren tres regnes en un,<br />ma corona els coronava.<br />Esbrinant somni tan dolç<br />lo sol li dóna a la cara<br />i esporuguida a ponent<br />la mitja lluna s'amaga.<br />Lo somni del rei infant<br />lo vell templari l'acaba<br />en extàtica oració,<br />espill de visió més clara.<br />Veu Catalunya la gran<br />fer-se més gran i més ampla,<br />robant als moros València,<br />prenent-los l'Illa Daurada.<br />Unides veu a les tres<br />com les tres cordes d'una arpa<br />com les tres nimfes d'eixa mar,<br />d'aqueix jardí les tres Gràcies.<br />Mes al veure desvetllar<br />lo lligador d'eixa garba,<br />profeta, al Conqueridor<br />sols li diu eixa paraula:<br />-Preguem, que sols Déu és gran,<br />los hòmens són ombra vana;<br />preguem que sia aqueix pi<br />l'arbre sagrat de la pàtria."<br />-Jacint Verdaguer (1845-1902)-<br /><br />Onze de setembre.<br />INDEPENDÈNCIA!Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-251238363002784515.post-36258173976753046252010-07-15T06:01:37.370+02:002010-07-15T06:01:37.370+02:00"Per on baixa el Llobregat
dels Pirineus a l..."Per on baixa el Llobregat <br />dels Pirineus a la plana, <br />don Guillem de Mont-rodon <br />a trenc de dia davalla, <br />voltat de comtes i ducs <br />en ufanosa colcada. <br />De l'alta sella en l'arçó, <br />sobre arabesca gualdrapa, <br />seu en Jaume nostre rei; <br />no du més corona encara <br />que la de son cabell d'or <br />que algun àngel li ha deixada. <br />Lo tenia presoner <br />Narbona dins sa muralla: <br />al vencedor de Muret <br />Mont-rodon lo demanava; <br />Monfort no l'hi vol donar, <br />per gendre diu que se'l guarda. <br />Quan lo sant Pare en té esment, <br />que a corre-cuita, li mana, <br />torne son rei a Aragó <br />i al Pirineu la seva àliga. <br /><br />Catalunya, aixeca el front, <br />doble sol avui t'aguaita, <br />lo sol que et surt a orient <br />i el que t'ix a tramuntana. <br />Lo que et surt al Pirineu <br />te vol donar una ullada; <br />mes, infantó de sis anys, <br />no vol ésser vist encara, <br />ja el veuran a Lleida prou <br />davant la cort catalana. <br />Abans d'arribar a Berga <br />s'enfilen per la muntanya, <br />per entre Estela i Queralt <br />de Campllong envers la plana; <br />quan són al mig de Campllong <br />la nit fosca és arribada. <br /><br />Lo Campllong té com un bres <br />dues serres per barana, <br />per coberta un bosc de pins <br />verds tot l'any com l'esmeragda. <br />Corona immensa de tots <br />és una hermosa pinassa, <br />pinetells semblen los pins <br />entorn de llur sobirana,<br /><br />geganta dels Pirineus <br />que per sang té rius de saba.<br />Com una torre és son tronc<br />que s'esbadia en tres branques<br />com tres titans rabassuts<br />que sobre els núvols s'abracen,<br />per sostenir en lo cel<br />una cúpula de rama<br />que fa ombra a tot lo pla<br />com una nova muntanya.(...)<br />En dolça contemplació <br /><br />lo sorprèn lo bes de l'alba;<br />al bes de l'alba i al seu<br />don Jaume se desvetllava;<br />-He somiat que era gran<br />i d'un bell país monarca,<br />d'un bell país com aqueix<br />entre la mar i la muntanya.<br />Com eix pi meravellós,<br />mon regne posà tres branques,<br />foren tres regnes en un,<br />ma corona els coronava.<br />Esbrinant somni tan dolç<br />lo sol li dóna a la cara<br />i esporuguida a ponent<br />la mitja lluna s'amaga.<br />Lo somni del rei infant<br />lo vell templari l'acaba<br />en extàtica oració,<br />espill de visió més clara.<br />Veu Catalunya la gran<br />fer-se més gran i més ampla,<br />robant als moros València,<br />prenent-los l'Illa Daurada.<br />Unides veu a les tres<br />com les tres cordes d'una arpa<br />com les tres nimfes d'eixa mar,<br />d'aqueix jardí les tres Gràcies.<br />Mes al veure desvetllar<br />lo lligador d'eixa garba,<br />profeta, al Conqueridor<br />sols li diu eixa paraula:<br />-Preguem, que sols Déu és gran,<br />los hòmens són ombra vana;<br />preguem que sia aqueix pi<br />l'arbre sagrat de la pàtria."<br />-Jacint Verdaguer (1845-1902)-<br /><br />Onze de setembre.<br />INDEPENDÈNCIA!Anonymousnoreply@blogger.com