tag:blogger.com,1999:blog-251238363002784515.post6665810186755521465..comments2024-01-03T00:43:08.917+01:00Comments on Itineràncies poètiques: Temps de prunesCarme Rosanashttp://www.blogger.com/profile/03390051173518641580noreply@blogger.comBlogger4125tag:blogger.com,1999:blog-251238363002784515.post-11916351756913460162010-07-08T21:48:22.954+02:002010-07-08T21:48:22.954+02:00M'agraden els teus versos tan fresquets, ...M'agraden els teus versos tan fresquets, Pere! Si fins i tot em fvas venir ganes de prunes!Carme Rosanashttps://www.blogger.com/profile/03390051173518641580noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-251238363002784515.post-26339823906193209612010-07-08T21:47:38.304+02:002010-07-08T21:47:38.304+02:00Deomises ha trobat la manera de no atabalar ta...Deomises ha trobat la manera de no atabalar tant el personal amb el seguiment extraoficial. Em sembla una bona idea .. <br /><br />M'agrada l'oxímoron de la paciència impacient, jo sóc així exactament tinc molt a paciència i sóc impacient!Carme Rosanashttps://www.blogger.com/profile/03390051173518641580noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-251238363002784515.post-52675009541342654052010-07-08T19:17:24.253+02:002010-07-08T19:17:24.253+02:00DEOMISES
Ja veig que m'he saltat l'ordre, ...DEOMISES<br />Ja veig que m'he saltat l'ordre, no podia frenar.<br />Això de les prunes em té obsessionat .. Ja! Ja!.<br />De totes maneres per a mi és molt complicat seguir i assaborir aquesta roda de poemes.<br />Els versos es fan amb paraules, unes surten del diccionari i altres surten de l'ànima. Quan surten cal deixar-les anar perquè no es perdin ...<br /><br />Bona tarda a tots.Perehttps://www.blogger.com/profile/04212127349992683851noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-251238363002784515.post-70250422223639144282010-07-08T16:22:37.468+02:002010-07-08T16:22:37.468+02:00[seguiment extraoficial]
Oxímoron
Amb paciència ...[seguiment extraoficial]<br /><br /><b><i>Oxímoron</i></b><br /><br />Amb paciència impacient, espero.<br />Sé que el temps de les prunes<br />És dolç i breu, com la lletania<br />De l'onatge que s'acosta a la riba.<br /><br />Ara, amb la boca plena del buit amarg<br />D'una paraula gèlida, he d'escopir<br />Aquesta brasa que glaça el paladar<br />I m'ha escampat el silenci gola avall.<br /><br />Recordo que l'oblit ha de salvar-me<br />D'un naufragi cada vegada més evident,<br />I camino a les palpentes, tot flairant<br /><br />Aquestes flors que, tard o d'hora,<br />Esdevindran meliflus fruits, indicis<br />Que les orenetes ja nien a prop de casa.<br /><br /><br />d.deomiseshttps://www.blogger.com/profile/00155917828135573960noreply@blogger.com