divendres, 25 de desembre de 2020

 La boira penetrava en el forat del pany,

I en les juntes de les portes...
Obrí la portalada i s’inundà l’entrant.
Veuria el campanar tapat pel boirim ?


No existia per la seva mirada
i el so de les campanes s’esclafava
i s’escoltava com vent melodiós
exclamant que el temps seguia...
Un gos lliurava al cel seus lladrucs
que no espantarien els estels invisibles...
La moixonada quieta en l’arbram
calentejava les niuades de menuts pelats...
Aquell fum de l’escabellosa esborrava
les fotografies que sol i lluna
en groc i platejat mantenien vives...
Com un ploviscó remullava a gotim
en previsió d’una nit de gebre
on el blanc lletós regnaria...
L’espelma encesa, bellugadissa al airet,
li calentejava les idees en l’almàrfega
de palla, pallús i gra del seu cap...
I mentre en els cors imperava quietud
esmirriada, minúscula, menuda
com deixada de compte, falsa pau...
Aleshores, vindria l’AMOR IMMENS
I esbargiria la boira del cor dels homes.
DE ARREPLEGANT TRENETS III

ANTON.- T.E. 25-12-14. 

dimarts, 22 de desembre de 2020

 





A LA MEVA FILLA Mª DOLORS EN SEU DIA.

El primer bes que em dares a l’arribada

va deixar l’emprenta que ara em marca.

Suau i tendre. Dolç i sucós com bresca

em quedà impregnat al cor i a l’ànima.

El primer vagit en meves mans el retries

entrant a la vida, TEVA VIDA, que avui

em consola, m’atén, em guarda.

Gràcies, filla...

que nostra companyia sigui llarga,

molt llarga...

...................

Que tinguis un feliç dia amb tota la mainada

que de tu espera sempre, que els hi fas molta falta.

DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 22-12-20.

diumenge, 20 de desembre de 2020

L'ENVOLTORI

 




20-12-20

Heu, hem llençat l’envoltori del regal...?

El gos l’ha mossegat paper i lligam.

Ell l’aprofitarà com una joia

el que nosaltres donem com inútil ja.

Podem llençar el vestuari, sols és envoltori

i fa confondre a qui som cecs o ens hi apropem.

Veure l’extern ens subjuga al considerar

el complement que tapa la sorpresa que voldríem tenir.

Quan havem el regal desembolicat

caiem en la sorpresa sublimment alegre

i ens enjoiem i fins el cor bat descontrolat...

Volem nosaltres el contacte, no que el paper

sigui l’ínclit personatge que s’apropiï del goig.

DE REBAIXES 20.- ANTON.-T.E.- 20-12-20.

Google analytics

Llicència Creative Commons