dilluns, 13 d’abril de 2020

NEDO



 foto de @tieganmierle


NEDO

Tot l'enyor de l'aigua:

puja un braç i vola.


D'esquena, fa un traç:

vol veure el món, com

puja l'aire i crea

la volta celeste,

la veu i els seus timbres,

raó i cos i pluja

que no entristeix MAI. 


©Montserrat Aloy i Roca

7 comentaris:

  1. Nedar i crear la volta celeste, com escriure un poema i portar-nos l'univers sencer.

    Gràcies, cantireta, per seguir el fil dels poemes!

    Petons d'aigua de mar i de pluja

    ResponSuprimeix
  2. Bé prou que m'agradaria nedar en aquestes aigües tan blaves...Fora les tristors.
    Petonets, Montse.

    ResponSuprimeix
  3. Aquest poema és una gran onada que ens cobreix del desig de viure.

    ResponSuprimeix
  4. Amb aquest poema no ens podem entristir...

    ResponSuprimeix

Google analytics

Llicència Creative Commons