divendres, 10 d’abril del 2020

Lluna de primavera

LLuna de primavera

Tenim la lluna 
rodona com la mona.
Al bell mig del cel
ensopega amb un estel.
Diuen que aquest any
serà la lluna més gran.
Com que no tinc són
l'embolico amb el llençol.

Lluna, si em fas companyia
seré feliç tot el dia!

M. Roser Algué Vendrells.

9 comentaris:

  1. Que la lluna t'escolti i ens faci companyia.

    Molt alegre aquest poema!

    ResponElimina
  2. Una lluna amable i un poema encara més.
    Molta salut M. Roser.

    ResponElimina
  3. Una lluna que ens abraça i consola, quan ens veu vestits de dol.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ara se'n deu fer un tip d'abraçar, ja que n'hi ha molt de dol...

      Elimina
  4. Com que la veia des del llit tota plena i brillant, en un tres i no res se'm va ocorre aquest poema una mica infantil...
    Salut per a tothom.

    ResponElimina
  5. M.Roser, aquesta lluna ens embolcalla, rosa ella. Tan mona! Se'ns en van les paraules a acompanyar la nena que portem dins. Tu en saps molt d'això. Gràcies i que gaudeixis d'una mona ben dolça.

    ResponElimina
  6. Gràcies a tu Teresa i és que la lluna m'il·lumina tota l'habitació...No sé si creixerà mai aquesta nena, he, he! La mona només l'he vista al vídeo, que hi farem!

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons