divendres, 2 de juny de 2017

CARTA OBERTA A CARLES CAPDEVILA...


CARTA OBERTA A CARLES CAPDEVILA
D’UN SER QUE L’ADMIRAVA I ADMIRA.ANTON.
Nostre compromís: el futur...
Tot és efímer. Nosaltres ho farem realitat
La ma esgarrapa la paraula adequada
i el llavi pensa deixar escapar la veu
La mirada s’extasia en el bellugadís mon
que mou i remena i se’n aprofita de tot
i ens deixa les engrunes de les destroces
de les lluites, guerres de mort de la vida...
Tu veies en teu somriure, el beneplàcit futur
d’un mon regit per la concòrdia de la paraula.
L’ensenyar i ensenyar-se en la bondat
en el somriure ple que satisfà i uneix criteris,
que consola i fructifica un estatus de pau i amor,
que dicta decàlegs d’unitat d’empatia,
que aparta la malicia per que la bondat prosperi.
Has marxat deixant la feina latent, viva,
i t’hem d’agrair l’esforç que semblava complaença...
Envia’ns el teu àngel, paraula que ens somriurà sempre.
El teu llibre és viu per que arreu es fulleja,
DE REBAIXES 17.- ANTON.- T.E.- 2-6-17


Google analytics

Llicència Creative Commons