dimecres, 5 d’abril de 2017

Cançó de la noia que habita el cor de Josep Palau i Fabre




Guareix l’amor:
noia blanca
Viu vora el cor,
sota casa.

Salta del llit
va descalça
Vetlla el seu si
per la cambra

Cel aturat
la font raja.
¿És el seu plor
o era l’aigua?

No sap ningú
si  cremava:
Sortia fum
vora casa.

Es cala foc
veig la flama
Ai,  el meu cor
que s’abrasa

3 comentaris:

  1. Quina proesa quan un poeta sembla que escrigui amb senzillesa.

    ResponElimina
  2. Fer que sembli fàcil, sempre és difícil... em sembla.

    ResponElimina
  3. Tens raó Carme, de vegades costa més que sembli fàcil...Un poema molt bonic.

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons