dimecres, 26 d’abril de 2017

Excés de primavera - de Josep Palau i Fabre


Acabem la nostra trobada amb Palau i Fabre, que ha durat dos mesos, amb aquest poema: Gràcies per ser-hi, un cop més!

  Excés de Primavera 

Encara l’ocell
      és bell,
   i encara l’amor,
     amor.
Els amants s’estimen massa.
Ai, primavera que passa!
   La rosa en esclat
      -pecat-
   espines no duu,
      per tu.
Les flors es vesteixen d’àngel.
(Breu és l’avís de l’arcàngel.)
   Les roses dels cels
      -estels-
   duen un fibló:
      dolor.
L’aigua del riu és de plata.
(Lluna, sirena d’escata.)
   El cel fa un atur
      -atzur-
   i resta suspès,
      malmès.
Tinc un sol cor i no es cansa.
(D’amagat l’hivern s’atansa.)
   La mà s’ha marcit
      al pit,
   per voler abastar
      l’enllà.
La noia no és tan esquerpa.
(El seu cor és nafra oberta.)
   Ai, amor, amor,
      l’amor!

Ai, l’amor, l’amor,
   amor!
Estima’m d’una vegada!
(La nit és una estimada.)

   Encara l’ocell
      és bell,
   i encara l’amor,
      amor.
Els amants s’estimen massa.
Ai, primavera que passa!

dijous, 20 d’abril de 2017

Acolliment

Una imatge repescada d'aquest mateix bloc

Record i somriure
de viure,
aquest vell amor
de cor.
Volíem entendre
i aprendre
l'infinit anhel
amb zel.
La tendra arribada,
encara,
ens commou la pell,
pinzell
de tacte suau
i brau.
Ens queda la lluna
la bruna
com un gran fanal
oval
per tenir claror,
no por.
I trobar saviesa
apresa
d'aquest doll d'amor
del plor.


dimecres, 19 d’abril de 2017

Història d'una primavera de Josep Palau i Fabre

HISTÒRIA D’UNA PRIMAVERA


Desvetllament


Olor i color d’ambre
la cambra.
Desvetllen els records
i morts
que no puc  entendre
ni atendre.
Només  el teu cos,
tan clos
Procura  agonies
tan pies.
Desfes-me l’abraç
Oh braç.
La meva mà d’ombra
-pesombre-
cerca el somniar
llunyà,
entorn del teu ventre,
que centra.
Del mar  escabrós
dels dos,
sóc qui s’abraona,
sóc l’ona.
Tu fas de penyal:
fondal.
La més bella ofensa
comença,
contra  el defensor
 millor.

Olor  i color d’ambre
La cambra

J.Palau i Fabre








Avui m'ha donat per recitar aquest poema.
Moltíssimes gràcies a l'amic Barbollaire
que m'ha ajudat a adjuntar aquest arxiu de so al post.
A veure si a la pròxima me'n surto jo.  

dimarts, 18 d’abril de 2017

dilluns, 17 d’abril de 2017

Beure't



Amb l'aroma del cafè

penso en tu i

         glop a glop

és ja beure't 

              un poc

diumenge, 16 d’abril de 2017

Un poc



Un poc t’escric, roig,
del petó i el bes, roent
amb uns pocs incandescents, mots
et beso i faig foc.

dijous, 13 d’abril de 2017

Vals



Porto un vestit vermell,
llavis de foc;
parlo del ball
i ja ballem un poc.

Traç d'amor

Et dibuixo
amb llapis negre,
traç petit, ple d'amor.

Et sento, 
i només sentir-te
ja és abraçar-te un poc.

dimecres, 12 d’abril de 2017

dimecres, 5 d’abril de 2017

L'amor no fa mal




Només soc el bes
noia blanca
camine pel bosc
peus descalços
i ànima descalça
voleiant
carregant perfums
prop de l'alba.
No tingues mai por
flor morada
aroma de pins
et duré
quan caiga la nit
a la cambra
romer i pinyons
farigola
i l'aigua més fresca
als teus llavis.
Ai, el meu amor
ai, noia estimada.

Camino descalça





Camino descalça
pels camins de bosc,
i amb l'ànima nua
com si no fes por.

En la nit, jo et busco
els teus llavis d'or
perquè en cada somni
ens besem de nou.

Per aixoplugar-me,
sota el teu recer
faig fora les noses.
Només soc el bes.

Cançó de la noia que habita el cor de Josep Palau i Fabre




Guareix l’amor:
noia blanca
Viu vora el cor,
sota casa.

Salta del llit
va descalça
Vetlla el seu si
per la cambra

Cel aturat
la font raja.
¿És el seu plor
o era l’aigua?

No sap ningú
si  cremava:
Sortia fum
vora casa.

Es cala foc
veig la flama
Ai,  el meu cor
que s’abrasa

Google analytics

Llicència Creative Commons