dimecres, 22 de març de 2017

Ombra d'Anna de Josep Palau i Fabre

Passa la mà pels meus cabells, Anna
passa-hi la mà.
Seré un infant als teus consells, Anna
un ancià.

Mira la neu en el meu front, Anna,
i els desenganys.
Em pesa viure en aquest món, Anna,
ja tinc mil anys.

La flama viva que em consum, Anna,
no té repòs,
i no veig res perquè sóc llum, Anna,
visc sense cos.

Passa la mà pels meus cabells, Anna,
passa-hi la mà.
Sense dir res dóna'm consells, ara,
que estic cansat.















5 comentaris:

  1. Quin poema més bonic per ser cantat.
    Hi veig desesperació i necessitat de l'Anna constantment en un moment dur i de falta de seguretat, com si fossin els seus últims dies.
    Que tingueu un bon dimecres.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi ha el cansament i els desenganys de la vellesa. No tinc ni idea de si devien ser els seus últims dies, però tens raó que ho sembla. A mi també em va semblar un poema molt bonic, malgrat la desesperació que transmet. Però és una desesperació com "calmada" valgui la contradicció.

      Elimina
  2. M'agrada que hagis inclòs aquest fantàstic recull de versions: Lídia Pujol, Aute, Carlos Gramaje, Toti Soler, Enric Hernàez...
    Quina grandesa en Palau i Fabre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No podia decidir-me per cap d'elles. Totes m'agradaven. I vaig pensar que les posava totes i cadascú que decidís escoltar la que volgués o les que volgués. Ja veig que les has escoltades i que has trobat que dins del vídeo del Toti Soler hi ha més coses...

      M'agrada molt Palau i Fabre.

      Elimina
  3. Suposo que està cansat d'enyorar l'Anna...Intenta recordar-la!!!

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons