divendres, 10 de març de 2017

I ser un nou jo





Vaig com les aus quan han perdut el fill, 
vestit de negre el cor, de tant de dol
i ja no m'il·lumina ni tan sols el sol.
Mai més cap gest tornarà a ser senzill.


Des del matí fins que s'ha post lo jorn, 
omplo les hores sens trobar remei.
Cap feina feta ja no em fa servei.
Quan ve la nit, amb la negror em fonc.


Així jo vaig, perdut de mi mateix, 
cercant la pau de l'adormissament
per fer callar el maleït lament.
I ser un jo nou, en un nou sol que neix.


13 comentaris:

  1. Quin desplegament més perfectament poètic dels versos de Palau i Fabre!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vaig triar un poema per a cada setmana i vaig mirar de triar-los ben diferents, per a tenir una visió àmplia de Palau i Fabre. Però quan ha arribat l'hora de connectar amb aquest tan trist, crec que l'única manera que m'he vist amb cor de fer-ho, ha estat agafar-me fort a la part més formal dels versos i simplement seguir-lo a ell, amb altres paraules. Gràcies, Xavier!

      Elimina
  2. Vaig com les aus quan han perdut el fill...
    Des del matí fins que s'ha post lo jorn.
    Així jo vaig, perdut de mi mateix...

    Veig cada primer vers, com una síntesi de l'estrofa corresponent!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí ja és això, encara que més aviat seria a la inversa. Els primers versos en vermell són de Palau i Fabre i els altres intenten desenvolupar la idea del primer vers de la manera que jo ho expressaria.

      Gràcies, M Roser!

      Elimina
  3. Extraordinari, Carme! M'agrada moltíssim.

    ResponElimina
  4. M'encanta, una imatge poètica que retrata un sentiment profund.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un sentiment molt profund que qui l'ha conegut, mai no torna a ser el mateix.

      Elimina

Google analytics

Llicència Creative Commons