dilluns, 6 de març del 2017

Baules d'or





Quin secret tenen tons ulls
que em roben el cor i l’ànima!
Com l’atzabeja llueixen
i com un imant m’atrauen.

Amb les teves mans de neu
cadenes d’amor nuaves,
cadenes per lligar el cor,
les baules eren daurades.

Insomne per sempre més
i captiu de ta mirada
vetllo matinades d’or
i somnio en les nits blanques

5 comentaris:

  1. Que preciós, Glòria!!! I que romàntic!

    Sembla de veritat, Palau i Fabre. T'aplaudeixo molt fort!

    👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏

    ResponElimina
  2. jo també t'aplaudiria si sabés com es posen aquestes emoticones en un comentari. Les copiaré de Carme.
    👏👏👏👏👏👏

    ResponElimina
  3. M'afegeixo als aplaudiments. Picant ben fort i tornant a llegir el poema.

    ResponElimina
  4. Se'n diu estar l'alçada, quan et comparen amb algú? Doncs això, estàs a l'alçada del poeta...

    ResponElimina
  5. Gràcies a tots pels vostres comentaris. Palau i Fabre és un poeta que m'agrada molt, m'inspira.

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons