divendres, 3 de febrer de 2017

Us dèieu...


Seguint al Barbollaire


Us dèieu que l'amor mai no s'acaba
i que si s'acaba és que no era amor.
I encara hi és, valent, 
en la vesprada blava
i fins en la nit més fosca.
Ara, potser els vestit són molts diferents: 
tu dus els seus llavis als llavis, 
i els seus pits blancs pintats al rostre.
Ella porta un pentinat amb la cadència dels mots,
i s'embolcalla amb la música del xiuxiueig.
Us dèieu que l'amor mai no s'acaba.
Perviu l'amor,  pierrot, en el silencis.

8 comentaris:

  1. Quan haguem guanyat el récord de 54 participacions, prometo parar... ;)

    ResponElimina
  2. no he sabut seguir-te i m' he inventat un altre poema o alguna cosa semblant .....vols dir que no podries seguir fins als cent? hehehehe

    ResponElimina
    Respostes
    1. Poder, poder, podria... però no parlem de la qualitat i sobretot no parlem del cansament dels pobres lectors... he, he, he... em conformo amb el nostre récord!

      Elimina
  3. Que bonic embolcallar-se amb la música d'un xiuxiueig...

    ResponElimina
  4. Que bonic embolcallar-se en la música dels xiuxiueigs

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons