diumenge, 26 de febrer de 2017

Agraïment i nova proposta: Homenatge a Josep Palau i Fabre.

Poetes de les Itineràncies,  en primer lloc, moltíssimes gràcies per la vostra participació en els Relats Conjunts de Gener. Ha estat molt divertit i em fa molta il·lusió retrobar-vos per aquí, encara que aquest blog estigui una mica en baixa forma.

Ara,  us voldria proposar un nou homenatge, com altres cops hem fet en aquest blog.

Per celebrar el centenari del naixement de Josep Palau i Fabre, dedicar-li un parell de mesos: març i abril (el seu aniversari és per l'abril,  però com que l'abril està escapçat per la setmana santa i la Pasqua, farem març i abril)  de la manera que és habitual en nosaltres. 

Jo posaré un poema d'ell cada setmana (els dimecres, perquè el març comença en dimecres) i durant la resta de setmana, dialoguem amb ell amb els nostres propis poemes.  

Comencem el dia 1 de març. Acabem el 30 d'abril.

Tot i que me n'encarregui jo, si algú té algun poema preferit i vol posar-lo, que ho digui, ens posem d'acord i us deixo espai per a vosaltres.



Tots els que ja escriviu habitualment, no cal que us apunteu, podeu intervenir lliurement quan vulgueu. 

I si algú que no ha participat mai vol fer-no, només ha de  fer que dir-ho, deixar-me una adreça de mail, on poder rebre la invitació i la rebrà immediatament. Esteu tots convidats.

dilluns, 13 de febrer de 2017

Pallassos sense fronteres

Formava part de “Pallassos sense fronteres”
i es trobà una tanca de filferro espinós
que no li permetia passar
la frontera.

No, no eren de cartró













No, no n'eren  pas, de cartró,
les nostres urnes!
Eren de clam i de gest
multiplicats per milions.

Eren per exigir les que volem,
les de veritat, les que ens poden dur
al trencament de tants barrots.
Les que ens postaran a l'inici de la llibertat.

Cap inhabilitació, cap condemna,
cap injustícia podrà anar més enllà
d'aquest camí desitjat, salvant obstacles.
Re-iniciem. Obrim la ment. Escampem il·lusió.

(seguint l'Elfreelang i en Xavier)

diumenge, 12 de febrer de 2017

LA  TRISTESA  DEL  PALLASSO...

Era un pobre home que per circumstàncies de la vida s'havia quedat sol i desvalgut, anava pel món sense pena ni gloria...
Un dia va pensar que potser hi havia d'altres persones com ell i va decidir fer-se pallasso per alegrar la vida dels altres...
El convidaven a moltes festes, sobretot infantils i al veure com la mainada i els grans s'ho passaven bé, s'oblidava per un moment dels seus problemes. Però quan es tornava a quedar sol, només li quedaven els records amables i intentava passar desapercebut, amb les seves penes....Ja ho diuen, que els pallassos solen ser persones tristes i jo diria que també solidàries, per alegrar la vida dels altres.
Gràcies pallasso!!!



M. Roser Algué Vendrells

De Hopper a hope

L'art és lliure com la imaginació
ningú podrà engarjolar l'aire
ni la ment ni els cors ni l'anhel d'un poble .
Lluitarem plegats i persistents
aquestes reixes són fetes amb  mentides
la veritat és al cors i dins les veus .
Més de dos milions de veus i de vots
Fanalets de colors i retrats davant les urnes
no eren de cartró sinó de carn i esperit
arribarem amb treball i ganes i  il·lusió.
Al capdavall de Hopper a hope cauen lletres
l'esperança de molts tenyeix el cel de roig i groc.

dilluns, 6 de febrer de 2017

NO MÉS 86 ANYS... foto pròpia


UN ESCALÓ MÉS HE ASSOLIT ... AL 86 DE NO SE QUANTS ME'N TOQUEN,
AMB VOSALTRES AL COSTAT FAMÍLIA, AMICS, CONEGUTS...HI HA MOLTS QUE EMPENYEN... I TAMBÉ TINC UNA CROSSA MERAVELLOSA QUE EM MOSTRA L'ESTIMA DE TOTS...VOSTRE SEMPRE ... anton..
ALS MEUS 8+6=14 anys em sento rejovenir a vora vostra...A fer còrrer la rodanxa o a jugar a patacons... us hi apunteu ? Que tot ens faci feliços 
...........
Unim-nos al somriure.
que nostres galtes siguin jardí del ulls.
que el clam de llum engegui el viure,
que solqui el terra amb llavors sense escull...
No ens preocupem on és la meta
copsem el lluny com camí d’esforç.
Mes si en el camí deixem el nostre aire
que sigui cada segon amb un somrís de goig.

DE REBAIXES 17.- ANTON.-T.E.- 4-2-17

dissabte, 4 de febrer de 2017

Com m'agrada el nou vestit!

Hopper retocat per Xavier Pujol
Sota el barret de pallasso
ben cofoi , els ulls pintats,
 cigarret de xocolata !
Com m'agrada el nou vestit !
me l'ha regalat el meu tiet !
El papa em va crear ben blanc
i ara tinc colors llampants!
Com m'agrada estar entre grans
ningú sap que tinc quinze anys!
Gràcies oncle Xavier !
Ara m'ho passo molt bé!

Animar la revetlla

Per intentar animar la revetlla, 
l’organitzador proposà als assistents 
de fer un mannequin challenge.

divendres, 3 de febrer de 2017

En un profund silenci blau

En un profund silenci blau
set ànimes balbes contemplen blaves
el cel dels fanalets de l'amor apagat ....

Cors de pierrot blanc, encesos i oberts
esperant aquell batec del cor estimat
estimat , perdut, trobat, encès, apagat ....

Dins la trista tarda llarga dels adéus
quietes, les mans , immòbils  els peus
com  si la vida sortís  d'un quadre pintat .

Us dèieu...


Seguint al Barbollaire


Us dèieu que l'amor mai no s'acaba
i que si s'acaba és que no era amor.
I encara hi és, valent, 
en la vesprada blava
i fins en la nit més fosca.
Ara, potser els vestit són molts diferents: 
tu dus els seus llavis als llavis, 
i els seus pits blancs pintats al rostre.
Ella porta un pentinat amb la cadència dels mots,
i s'embolcalla amb la música del xiuxiueig.
Us dèieu que l'amor mai no s'acaba.
Perviu l'amor,  pierrot, en el silencis.

Google analytics

Llicència Creative Commons