dilluns, 16 de gener de 2017

Trist Pierrot



Vestit de Pierrot
blanc  com el fum
del tabac ...la lluna
el Sena....el cafè ...
Tot m'embafa
tot em fa pena .
Si fos ric podria
comprar amor ,
uns quants francs
entre les sines d'ella
jo sense disfressa ....
Pierrot cerca Colombina .
Mentre els fanalets
m'il·luminen.

10 comentaris:

  1. Buscar amor...
    darlo...

    nunca se sabe cual es lo adecuado.

    pero no sería bueno comprarlo
    pues más vacío deja en el alma y el cuerpo...

    ResponElimina
  2. Moltes gràcies, Elfree, per afegir-t'hi tan de seguida. A veure si tenim sort ... i arribem als 100!

    Bon poema de solituds ...

    ResponElimina
  3. M'agrada molt el poema. Jo encara quasi ni he vist l'imatge.

    ResponElimina
  4. Sort de a llum dels fanalets, perquè la lluna!!!
    Un poema també descriptiu...
    Petonets.

    ResponElimina
  5. Has reblat amb un poema l'atmosfera del quadre.

    ResponElimina
  6. Què producció. Per la imatge si que podria recollir doblers

    ResponElimina
  7. Potser quan s'adoni que l'amor no es pot comprar amb diners deixarà la tristesa de banda i trobarà, per fi, la seva Colombina de veritat.

    ResponElimina
  8. Un poema carregat de somnis emboirats de fum.

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons