dimarts, 31 de gener del 2017

No ho recordes


Seguint en Jordi Dorca i la Montse  

Ja no ho recordes, pierrot,
ni tampoc el teu posat canvia.
Però no hi fa res,
tot ho concentres en el teu rictus
com si fos l'única via:
aturar-ho tot.
No et resta cap futur a la mirada.

Tria el destí, 
la covardia no construeix,
apressadament ho frena tot.
Posa colors, al teu esguard,
i mira com flueix, la vida, al teu davant.

13 comentaris:

  1. Amb aquest posat potser ja ha triat el seu destí. No intervenir-hi.

    ResponElimina
  2. Potser, en el fons, és un gran optimista.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segur que sí, Jordi, un d'aquells optimistes a qui tot li està bé.

      Elimina
  3. Un poema per fer despertar de la letargia. No sé pas si voldrà.

    ResponElimina
  4. A veure si aconsegueixes convèncer-lo... Jo el veig molt enfonsat pobre home...

    ResponElimina
  5. uauuu .....plas plas plas....li estem treien suc, poesia, misteri, màgia i bellesa al quadre

    ResponElimina
  6. Hi haurà alguna vegada algun quadre mes comentat, més d'esprémer, més relatat que aquest. Pot donar per a un llibre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs sí més de 50 relats i poemes, ja donen per un llibre...

      I encara no hem acabat... fins el dia 15... a veure quants n'arribem a fer

      Elimina
  7. Observa com passa la vida amb alegria i et sorprendràs de com en pot ser de bonica...

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons