diumenge, 29 de gener de 2017

L'hora del piti


La Tina feia dies que tenia la mosca darrere l’orella. El Robert estava molt nerviós des de feia unes setmanes i ella remenant l’armari de la roba hi va trobar un sobre amb diners, amb molts diners. En preguntar-li què era allò li havia explicat una història poc clara que no l’havia convençut gaire i havia decidit observar-lo de més a prop.

Aquella tarda havia anat a veure l’actuació. En el descans, mentre ell es retirava al camerino, va sortir a prendre un refresc a la terrassa. Es va sorprendre quan va veure que el Robert seia en una taula allà. Què estrany! Però al acostar-se a ell va veure que tenia una cigarreta a la boca i li va estranyar encara més. El Robert no fumava! Ja a dos metres de la taula es va adonar que aquell no era el Robert, s’hi assemblava molt però no era ell. Però aquella exhibició no era gratuïta. Aquell “imitador” era allà perquè tothom el veiés. I si aquell clown era allà, on era l’altre? La coartada havia estat ben ordida però ella era un bon “sabueso” i arribaria al final de tota aquella història.

(A pels 100!!!)

5 comentaris:

  1. Això sembla un començament... seguirà?

    A veure que demostri que ella és bona investigadora...

    Gràcies, Laura T, per afegir-te a l'intent d'arribar a 100...

    ResponElimina
  2. A la Tina no és fàcil que li encolomin gat per llebre,

    ResponElimina
  3. Jo també m'he quedat amb ganes de saber on és el Robert!

    ResponElimina
  4. Volem saber que se'n va fer d'en Robert!

    ResponElimina
  5. Diuen que tots tenim un doble, no???

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons