dimecres, 25 de gener de 2017

Cap al final de la festa







Sota el tendal nocturn
ara mateix no recordes
oh vell pierrot d'hora amarga
com és que va néixer
ja cap al final de la festa
aquest teu posat inefable
on tot es concentra i disgrega
o veloçment s'atura
espurnejant d'albada. 







9 comentaris:

  1. Em fas sentir que tots som una mica pierrots, amb el nostre posat, particular de cadascú, on tot es concentra i es disgrega, sempre amb una espurna d'inici d'alguna albada.

    Un poema preciós, Jordi! Gràcies!

    ResponElimina
  2. Els personatges del quadre s'han quedat muts, mentre escoltaven el poema.

    ResponElimina
  3. Un poema intens, com un final de festa on t'ho has passat molt bé.

    ResponElimina
  4. Ben concentrat si que ho està, immers en els seus pensaments...

    ResponElimina
  5. En el quadre, com en una foto, s'ha aturat el temps. En el vell pierrot.

    ResponElimina
  6. Han parat atenció, fins i tot el fum s'ha aturat

    ResponElimina
  7. La força del poema sembla que eternitza als personatges i ens ho deixa aquí, immortalitzats

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons