dissabte, 20 de febrer de 2016

Paradís perdut

El paradís perdut en els teus ulls
dona dóna'm el so just del cant
el refilet dels ocells i la fusta dels troncs
arbres ben cepats i alhora suaus
 canten tots amb  la lluïssor de l'esguard...

Toco tiges de flors , lluco , flairo
aromes de pell tèbia i miracle natural 
no és pas més bell aquest món sensitiu
que el de l'esperit que s'escola entre les mans ?

I dalt del cel així com allà abaix ....baten ales
i entono el meu pesar perquè vull prop el cos
i em bull l'ànima perquè l'esperit no vola prou
llastat , embafat de la bellesa de les coses.

Google analytics

Llicència Creative Commons