dissabte, 23 de gener de 2016

ENTRÀ EN L'HABITACLE... aquarel·la


Entrà en l’habitacle desprès d’anys.
La rèmora soferta en sa vida l’obligà
a seguir altres camins.
I ara que tenia en seu àmbit la veu de l’Amada
es recomponia tot en la verge harmonia present.
Enyorada d’antuvi li era regalada com cortina
que el vent mou i permet la visió a intervals
dels que insistent juga per amagar i descobrir.
Beneit l’instant en que obrí l’habitacle...
Quin goig retrobar el so aurífic, ple de records.
Tancaria la porta i seuria en el sofà
i escoltaria la veu no espoliada, viva, lluent...
intentaria conversa... Joia obrint escriny...
Caminaria per els diàlegs de temps enllà
i remenaria l’olla buscant la menja deliciosa.
Quantes paraules vindrien al altar dels records.

DE REBAIXES 16.- ANTON.-T.E.- 6-1-16.ITIN.POÈT.

Amic i amador
















MAT:






Amor és vent de furient empenta
que atia els sentiments
sense remei. Amor exigent,
que turmenta a l’amic i amador
fins a complir son empeny.


Google analytics

Llicència Creative Commons