dijous, 21 de gener de 2016

El domicili de l'amor



Des de les bèsties salvatgines, esteles de llum guien l'amat. Veu interna que el guia camí de l'alba, que res canvia, que el domicili roman on sempre, que el carrer fa soroll de poble. En el trajecte a l'amat, l'amor, que no ha port ni ribatges, tan sols l'herbei de la malenconia i els ametllers amargs del bes que mor en sortir de casa, neix per a ser complimentat en cada metre que els separa. Arriba a casa i veu que ningú l'ha convidat a llegir-lo. Mor, l'amor, en mar alterada, i les roques repensa des de l'abim, alba interna del conhort. 

Google analytics

Llicència Creative Commons