dijous, 9 de juny de 2016

Follia, sempre...




Quina follia vull?
Quina follia trio?
No vull la vostra follia d'incomprensió,
de judicis, d'escarni.
Vull la meva, perquè és la meva.
Follia d'amor, sí,
que m'apropa a l'amat sense mesura.
Follia d'amor
que em té l'ànima assolellada.

15 comentaris:

  1. "L'important és l'amor", si és arrauxat, incomprès, de folls.... tant se val. L'important és l'amor.
    (El dibuix és molt original. Entre vitrall i cobrellit. Sublim, com la follia d'amor)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ha, ha, ha... Entre vitrall i cobrellit... M'encanta la teva interpretació!

      Incomprés o no, l'amor és potent, sempre.

      Elimina
  2. Cadascú defensa la seva follia d'amor, que per alguna cosa li pertany...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cadascú la seva, personal i intransferible.

      Elimina
  3. "que em té l'ànima assoleiada", la meva també!

    ResponElimina
    Respostes
    1. És un bon "estat", aquest de sentir el sol de l'amor que ens omple l'ànima. Me n'alegro, Helena!

      Elimina
  4. follia assoleiada , follia ben plena d'amor i calidesa

    ResponElimina
  5. Respostes
    1. S'ha comprovat científicament que el pensament venturós, amorós o foll, ajuda a conservar la memòria més que qualsevol altra situació. Endavant, doncs.

      Elimina
    2. Gracias, colibrí!!!!

      Conservarem la memòria, doncs, Olga! amorosos i folls... gràcies!!!

      Elimina

Google analytics

Llicència Creative Commons