dilluns, 27 de juny de 2016

Paraules vedades




Encimbellat en escala d'ivori
sobrer de paraules llausangeres
l'amat, soberg, les vedà a l'amic
i aquest, devot, enamorat de mena
restà assegut al sòcol del silenci
en la quietud i el temps prudent
i en hores calmes, calladament alçava
els ulls amorosits envers l'amat
i esguardant-lo silent s'aconhortava. 

Vedar...



Li vedares les paraules, amat,
quan més les havia de menester.
I l'amiga no podia saber on eres, ni que pensaves.
No hi eres amic, no hi eres amat.
Només ella era, amant, que esperava,
amb desesperança i solitud.
No és aquest el silenci de la pau,
No és aquest el silenci de l'amor.
Van retornar els mots un dia,
però ja res no va ser igual.
El seu amor va persistir perquè era ver.
Amor d'acolliment,
amor de compassió,
amor, amor...
d'isolament sí, amor sense retorn.

diumenge, 26 de juny de 2016

Paraula vedada

Paraula vedada, venes dels mots encesos
amb benes et conforto, amic, amiga
les ferides de l'amor obertes
que couen , curen, consols de cotofluix
pells badades ....amor, amistat sempre.

dissabte, 18 de juny de 2016

Amic e amat



Vedà la paraula l'amat a son amic, 
e aconsolava's l'amic en l'esguardament de son amat.

Ramon Llull

dijous, 9 de juny de 2016

Follia, sempre...




Quina follia vull?
Quina follia trio?
No vull la vostra follia d'incomprensió,
de judicis, d'escarni.
Vull la meva, perquè és la meva.
Follia d'amor, sí,
que m'apropa a l'amat sense mesura.
Follia d'amor
que em té l'ànima assolellada.

diumenge, 5 de juny de 2016

Follia malgrat tot

¿qui sinó foll d'amor empaita dolçament el seu amic
estimat o la seva amiga aimada?
 mentrestant els qui no en saben
d'estimar ....s'arrenquen els cabells
i es capbussen , malgrat tot també folls
 al mar de l'escarni sense carn
descarnadament sense gota d'amor.


divendres, 3 de juny de 2016

Retrets




Si sabésseu estimar tant com jo, si comprenguésseu quan sublim, quan grandiós és amar, no esmerçaríeu el vostre tedi i les vostres paraules infames a menysprear allò que comporta el suprem patiment i el goig suprem, ço que ens fa, homes i dones, els més grans car als ulls de l'Amat, i als de l'univers sencer, res no hi ha de més poderós que l'amor.

Amic e amat



Escarnien e reprenien les gents l'amic per ço cor anava com a foll per amor. 
E l'amic menyspreava llurs escarns, e reprenia les gents per ço cor no amaven son amat.

Google analytics

Llicència Creative Commons