diumenge, 22 de maig de 2016

Doctrina pueril...


Infant estimat,
aquest mal que et fa
la teva ràbia de quan t'enfades,
és com un petit monstre
que només tu t'has inventat.

Et fa oblidar
de l'estimació pels teus amics
pels teus germans.
I no és a ells que fas mal, com voldries.
És a tu mateix que et fereixes 
i plores, més encara que ells, 
perquè el teu monstre inventat, és en tu.

Calma't, infant,
somriu i canta...
i veuràs com el monstre desapareix
i després...
juga i riu i salta i corre i estima.
No hi ha monstre que resisteixi el teu riure

5 comentaris:

  1. Amb música seria una cançó de bressol.
    Els nens, quan comencen a ser grans necessiten belles paraules, com quan eren nadons.

    ResponElimina
  2. És veritat, quan un s'enfada es fa mal ell mateix...Val més estar sempre alegre...

    ResponElimina
  3. Una lliço magistral i poètica, Carme.

    ResponElimina
  4. Una bona lliçó d'una bona mestra.

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons