dissabte, 23 d’abril del 2016

PLUJA D'ABRIL

Plorar l'enyor del bes
sota la pluja d'abril,
que ens feia viure
l'instant infinit.

Plorar el desig d'amor
sota la lluna plena,
que ens feia sentir
un futur il·limitat.

Plorar aquest amor fos
mirant el cel plujós,
que carregat de vida
m'eixuga les llàgrimes.




4 comentaris:

  1. que la pluja plogui i eixugui les llàgrimes

    ResponElimina
  2. Plorar sota la pluja sempre va bé, perquè les llàgrimes es confonen amb les gotes que van caient...

    ResponElimina
  3. A vegades plorar consola... En aquest teu poema se sent ben bé així...

    ResponElimina
  4. Podríem dir que plorar els mals escampa, almenys per una estoneta.

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons