dimarts, 5 d’abril de 2016

Deixa'm posar...


Deixa'm posar, 
després de l'abraçada nua,
les meves mans damunt les teves,
i agafar junts el timó.
Sé que trobarem 
la riba calma que ens espera,
on els besos,  alliberats,
faran de nou, l'instant etern.

12 comentaris:

  1. Que important és agafar el timó junts per arribar a l'instant etern.
    Un instant idíl·lic és el de la foto, també.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És una fotografia del Ter, en un petit embarcador tocant al poble de Colomers.

      A vegades aquest paisatge tant plàcid, fa sentir també instants eterns, com agafar el timó junts.

      Elimina
  2. En els instants intensos busquem l'eternitat.
    Els besos alliberats ens alliberen.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els instants eterns ens vénen regalats, no sé pas si poden ser buscats, però està clar que els besos alliberats ens alliberen i ens hi acosten.

      Elimina
  3. Molt bonic i molt tendre tot plegat.

    ResponElimina
  4. Si compartim el timó, el viatge serà molt més agradable...

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant que sí, anar d'acord i prenent acords sobre la marxa.

      Elimina
  5. Molt bonic el poema i suggerent imatge. Agafar junts el timó, però tan important o més és posar el rumb adequat, posant-se d'acord els dos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tu ho has dit, Alfonso, agafar el rumb adequat amb l'acord dels dos és molt més important. Però potser amb les mans al timó, tots dos, es poden fer les correccions i precisions necessàries per trobar el rumb adequat. Moltes gràcies pels teus comentaris, sempre enriquidors.

      Elimina
  6. La riba calma, és ben bé l'instant màgic de trobada. Tan breu a voltes i tan etern.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ben bé així com dius. Breu si el mesurem en temps, però etern en vida.

      Elimina

Google analytics

Llicència Creative Commons